dissabte, 28 de juny del 2008

Una aventura d'estiu.


Serà la meva aventura particular i em té molt engrescada i una mica atemorida. Tindré a casa dos germans del Marroc, tres dies per setmana per fer.los classes de reforç. La Loubna i el Mohamed de 7 i 12 anys respectivament.

Vaig entrevistar.me amb la mare amb l'ajuda d'un traductor doncs ella nomès parla amazic i va mostrar.se molt engrescada amb el projecte. Espero no decebre.la.

Les mestres de la Loubna, m'han dit que és molt inteligent i molt moguda. La vaig coneixer i al principi s'amagava darrera les faldilles de la mare, després ja reia una mica avergonyida i finalment va contestar les meves preguntes amb monosìlabs (aixó si), peró va ser el primer pàs.

El Mohamed es "un manta" segons la seva tutora, i una mica trapella. Veurem com ho trampejo.

Ja us en farè cinc cèntims. De moment, vaig arribar de l'entrevista amb les tutores dels nens, carregada de cuaderns que m'hauré de mirar per programar la feina de cada día.

Us desitjo i hem desitjo : un bon estiu!.


dijous, 19 de juny del 2008

La coca de Sant Joan




S'acosta la revetlla de sant Joan. La nit del foc, dels petards i les coques. De la part esotèrica i màgica d'aquesta nit, del solstici d'estiu etc. ja en parlarem una altre estona. Avui parlem de coques.


Amb la coca de Sant Joan i coques en general, passa com amb les paelles. Hi ha tantes receptes com cuiners/res. Només heu d'entrar a internet i veureu la quantitat de receptes, recomanacions, suggeriments i consells que hi trobareu. I sabeu quina es la millor coca de Sant Joan?. Doncs...LA MEVA !. Quina si no?.


En aquest terreny si que no em deixaré trepitjar i, com que no ho podré demostrar fent un Concurs de Coques de Sant Joan al Principat doncs....un bot de confiança si vos plau.


Si em porteu a judici, tinc testimonis de l'excel.léncia de la meva coca.


Que tingueu una bona revetlla. Ull amb els petards i amb les "mones" (no les de Pàsqua, ja m'enteneu).


I si mengeu coca.....BON PROFIT!.

A tota la gent prudent i savia.


De branca en branca, un brodat fet amb cura,

que pacientment ha anat teixint l'aranya,

de la mosca innocent el vol atura

i passa a ser de la mort la companya.


Trampa mortal de subtil transparència,

engany letal, que el sol vesteix de plata.

Xarxa que al vol atura la innocència

atrau, atrapa, paralitza i mata.


Escapar del parany, és utopia

és intent va, voler trencar la xarxa

el desesper, allarga l'agonia

el batec d'ales, més i més l'enganxa.


Tantes aranyes en el mon treballen,

teixint sense parar la mortal trampa.

I tants incautament, en ella cauen,

que només el preudent i savi escapa!

dimecres, 18 de juny del 2008

Benvingut/benvinguda. Ja t'estimem


Fins aviat petit regal de Reis!.

Tornarem a ser avis!.

Fantàstica noticia: Tornarem a ser avis el proper Gener!.
En Xevi i la Mireia s'han posat les piles i han encarregat un petit/petita que vindrà al mon si Deu vol, al voltan de la diada de Reis.
L'avi Josep i jo, no podem ser més feliços. Els nostres fills ja ho saben, som "avis vocacionals".
Xevi i Mireia, sereu uns grans pares. Ens deixareu malcriar una mica (je,je) el vostre fill/filla?.
Prometem:
Res de "roba de marca" fins el tercer mes.
Pocas "xuxes" (pocas no vol dir cap eh?).
Deixar.lo plorar que és molt sà (en braços de l'avi o de la iaia).
Fer-l.hi la llibreta del Club Super 3 i soci del Barça.
Deixar que s.embruti el "morros" amb xocolata.
Regalar-l.hi "El Petit Princep" i la col.lecció de Harry Potter
Cantar "sana,sana culito de rana" quan es faci una petita ferida.
I.....ESTIMAR, ESTIMAR, ESTIMAR MOOOOOOOLT......

dimarts, 17 de juny del 2008

Un altre blog: EL DRAC DAURAT


Vull començar una nova aventura. Un blog nomès de coses imaginades. Com un blog de contes, o de fantasíes o de somnis.

Veurem que en surt.

Arreveure!.

dijous, 12 de juny del 2008

On és la cotorra ?.


L.Hospitalet de Llobregat, Bellvitge. Entre l.hotel Hesperia i la Ciutat Universitària.

Aparco en una avinguda de palmeres, anem a esmorzar amb la meva filla perqué encara que només son les 8 del matí i ja tenim la gana feta.

M.hauré d.esperar fins quarts d.onze que ella surti de presentar la Tesina sobre Infermería Comunitària. Cap problema. Aprofito per fer la compra en un supermercat amb evidents senyals en les seves prestatgeríes, de la vaga de transportistes.

Passejo, compro una revista i un Sudoku (per mestres ****), i amb tot, ja tocan les deu del matí.

La Mireia em fa saber via SMS que m.esperarà on tenim el cotxe a les onze i vint minuts aproximadament. "Em sap greu mare, no t,estàs avorrint?".

NO. He trobat una distracció la mar de divertida (per a mí), els veins del barri, potser no la hi troban tan.

Jugo a buscar "cotorres". Ocellets verds, els "okupes" de les palmeres . Penso que, ni les unes ni les altres, son d.aquestes contrades . Algú les va portar oi?.

A Màlaga s.han convertit en una vertadera plàga...n.hi han a milers i fan una cridória eixordadora peró no menys que els avions que constantment aterren i s.enlairen del aeroport proper (massa proper) a la ciutat.

I mentre espero la Mireia i recordo la meva estada a Màlaga,....jugo a buscar cotorres verdes entre el verd de les palmeres. On és Willye ?.

dimecres, 11 de juny del 2008

La meva escafandra, "Les Miserables" i jo.


Faig un viatge llarg, jo sola, dins la meva particular escafandra de color "gris antracita".

Som molts...moltíssims, els que comb jo, dintre les seves escafandres, acompanyats o sols, porten el meu (a priori), mateix camí.

Es el meu moment. L.aillament de la meva escafandra, permet que el pensament voli, que els sentiments apareguin a flor de pell i que gaudexi del que mes m.agrada. La música. La "meva" música.....la música de tots.

LES MISERABLES (el musical).

At the end of the day

Sortida de Taradell camí del meu destí. Ull amb els límits de velocitat, les corves de la sortida d.Aiguafreda...a 80, no més.

I dream a dream

Tinc molts somnis, molts. Els meus somnis.

Who am I?

Fantine's Death

Estic a punt d,entrar a l,autopista. Camions, camions i més camions...

The Confrontation

No, jo no. Soc dona de pau jo....si ningú gosa tocar el que més méstimo.

Master of the house

Casa meva és on soc. I també es casa vostra si així ho voleu i sou gent de llei!.

Stars

Es el segon o el tercer peatge que passo i que pago?. Renoi les autopistes, quin dineral.

Do you hear the people sing?

Jo també canto amb ells. La tonada només peró em fa tan feliç!. La meva escafandra és un festival.

A heart full of love

Paro deu minuts. He trovat una senyora trompada entre quatre cotxes i em vull refer de l,ensurt.

One day more !

Torno de nou a integrar.me en aquesta "voràgine" de rodes i escafandres.

On my own

Pujo el volum molt molt alt. Es la meva preferida, es magnífica aquesta cançó. Jo sola, sola, sola...

Drink whith me

Deixo l,autopista. Fa estona que veig el mar. El nostre mar. El mar que no cuidem. Miserables!.

Bring him home

Les escafandres circulem vora la gent sensa escafandra. Semblan feliços i relaxats. No tenen pressa perqué l.han deixada enrrera. Ja tocan unes vacances.

No acabaré es CD perqué he repetit i repetit On my own.

Serà de tornada.

Aparco l,escafandra "gris antracita" i passo a formar part de la gent que passeja per el port.

Fa massa hores que respiro un aire enllaunat. Faig una inspiració profunda i omplo els pulmons de salitre.

Feliç.

dimarts, 10 de juny del 2008

La plastilina, els nens i jo


Estem fent uns cursos de manualitats per dones a Taradell. Avui, han vingut amb els seus fills (les que els tenen en edat escolar, es clar) perqué les escoles ja fan només mitja jornada.

Mentre les mares apreníen a pintar vidre, a els menuts, els hi hem donat plastilina , motlles i ....apa, a deixar volar l.imaginació i a treure l.artista que portem dins. Endevant la creativitat....a barrejar formes i colors, fer animals impossibles, boscos màgics, baixells que no surarìen mai de la vida, arbres de Nadal el mes de Juny, etc. etc.

I penso:

Te moltes possibilitats aquest material. Es absolutament moldejable....cuantes coses es podrìen fer ?. Doncs il.limitades.

Entro a Internet i descobreixo tot un mon d.aficionats a treure forma a aquesta "pasta" acolorida.

Increíble el que arriven a fer. Penjo aquesta mostra d.un fons marí.

Ah!. Us dirè que jo no m.hen he sortit amb una simple formiga i he salvat l.honor fent un cargolet de closca en espiral i unes banyes (cargol treu banya, la, la, la), força psicodèliques.

Conclusió:

Els nens, tenen molta més imaginació i més traça que jo !.

dilluns, 9 de juny del 2008

Ull amb la Xènia !.


Dissabte a la tarda.

Ens deixan la petita una estona mentre els seus pares van fent encàrrecs pendents.

Passegem per la plaça Prim i carrers adjacents. Som un munt d.avis i iaies que portem orgullosos els nostres nets/netes, en els seus cotxets i ens mirem els uns als altres de cua d.ull, pensant (cadescú), que no hi ha cap petit mès bonic que el nostre. Segur!.

L.avi Josep, després d.una estona, proposa seure en una terrassa i prendre un "xampú" ( una clara per els que no sou de les comarques tarragonines ). Treu la Xènia del cotxet i orgullós i cofoi, se la seu a la falda.....Renoi, quina mullena!. La "peque" porta el bolquer mal posat i el pantaló de l.avi, en rep les consecuéncies.

Arriven els pares amb "recanvi"....sort que son previsors. El que no porta recanvi de pantalons, és l.avi Josep.

Vaig a canviar la meva neta al canviador dels serveis del bar.

Es TAN preciosa. TAN dolça. TAN riallera......

Ostres la nena!!. Quina mossegada m.acaba de fer a la barba!!. Aixó no son dentetes, son "estilets" molt ben esmolats.

Ep!. A partir d.ara, ULL AMB LA XENIA......MOSSEGA !!!!

diumenge, 8 de juny del 2008

PANDORA


Segons la mitología grega, la primera dona mortal feta per ordre de Zeus com a part d.un càstig a Prometeu, per haver revel.lat a la humanitat, el secret del foc.

Aquest fet, enfurismà Zeus (els poderossos moltes vegades ho son més per el que tenen que no per el que son), i va donar ordre de crear una dona que diferents déus varen omplir de virtuts.

Atenea l.hi donà el seu cinturó i la va engal.lenar.

Les Gràcies i la Persuació, l.hi varen donar collarets.

Les Hores, una corona de flors i Hermes va posar en el seu pit, mentides, paraules seductores i un caràcter voluble (ja hi som, les deesses, concedeixen a Pandora bens materials i el déu Hermes, baixes passions. Com podía anar bé la pobre Pandora?).

Prometeu va advertir al seu germà Epimeteo de no acceptar el regal dels déus, peró Epimeteo no el va escoltar, acceptà Pandora i la prenguè per esposa.

Gelosía o bones intencions?.."qui lo sá".

El càs és que, fins llavors, l.humanitat i el mon, havíen estat en perfecte armonía, peró Pandora va obrir l.àmfora que contenía tots els mals (l.expresió "caixa de Pandora", és una deformació reneixentista), alliverant totes les desgràcies humanes.

La vellesa, les malaltíes, el cansament, la bogería, el vici, la passió, les plagues, la tristesa, la pobresa, els crims......Apa que no va quedar descansada la tal Pandora.

Menys mal, que, Pandora va tancar l.àmfora just abans que l.ESPERANÇA també en sortís ( i no em refereixo a l.Aguirre, que aquesta bé que s.hi podía haver quedat per "in sécula seculorum").

I va correr cap als homes a dir.los que no tot estava perdut....

A bones hores!...Després de tamany desastre.

Ja ho sabeu, estimats mortals. L.Esperança és l.única cosa que ens queda, lúnica que no va sortir mai de l.àmfora de Pandora. Vès, que no vingui ara el "ximple" de torn i ens faci la gracieta de treure el tap.....

diumenge, 1 de juny del 2008

Truita de patates


Algú pensa que la truita de patates, no pot ser mai tema de discusió en una sobretaula familiar?. Doncs sí, pot ser.ho.

Per sort, varem obviar la "truita lìquida" de Ferràn Adrià. Es podría haber allargat la discusió fins ben entrada la matinada.....

I ara pregunto:

Truita de patates a la manera tradicional amb una paella plena d'oli d'oliva, ben rosses i cruixents?

Truita de patates amb la Thermomix, amb molt poc oli, aigua i que queden amb una textura més tova?

Truita lìquida?

Ah!. Aquesta es una de les qüestions a debatre, peró n.hi ha més!!

Amb quina manera de fer la truita de patates s.embruten més "estris" de cuina?.

I si a sobre, per complicar.ho encara més, fem "cuallar" la nostra truita al forn?.

No dormo

No deixo de pensar.hi

Necessito ajuda...help!.

Son gairabé les vuit del vespre i vaig a començar a fer el sopar.

TRUITA DE PATATES....ES CLAR!!.