dimarts, 26 de febrer del 2008

Som Dones


El dia 4 de Febrer, varem cel.lebrar el primer aniversari de la constitució de l,associació Som Dones de Taradell.

Preparem un seguit d,activitats força interesants i alhora divertides.

Esteu tots convidats a venir.....i a fer una mica de "gresca".

Tenim ganes renovades de fer més i millors coses que l,any passat.

Arreveure.

diumenge, 24 de febrer del 2008

Pluja


Per fi plou !.

Avui fa un día gris plom, peró segur que l,ánim de la gent que ha de parar la pluja camí de la feina, camí de l,escola, les persones que avui teníen planejada una activitat a l,aire lliure i no es podrá fer, segur que a tots, avui no ens incomoda tant que plogui com altres vegades.

Fa tanta falta l,aigua!.

Benvinguda.....i quedat forçes díes si pot ser.

Ves regant de forma generosa la terra assedegada.

Treurem els paraigües com qui treu un estandart de benvinguda.

dimecres, 20 de febrer del 2008

Deslleieltat


No totes les capses que et regala la vida son bones.

De tan en tan, obres i...oh sorpresa!.

Tú que et pensaves estar voltada d,amics, de gent lleial, sincera i neta de cor......doncs no.

Sempre hi ha la "poma podrida" en el teu cistell.

I el que és pitjor.

Si no la descobreixes a temps, podreix altres pomes que fins llavors havien estat sanes!.

Una adverténcia amics.

Si escolteu i sou amatens, sempre hi ha una "veueta interior" que os alerta del perill.

"No acabo de tenir feeling amb aquesta persona"......és el primer síntome.

Jo he descobert una poma podrida.

Disfressada d,amiga.

Disfressada de simpatía.

El llop amb pell d,ovella vaja.

I com que no tinc rés a amagar, ans al contrari, penjo la seva imatge i no el seu nom que no cal.

Jo procuraré salvar la resta del cistell.

Ei!.

He deixat altres "mals rotllos" pel camí, com tot-hom, peró aquesta s,endú la medalla d,or.

dimarts, 19 de febrer del 2008

Hinojosa




Una mostra de la pintura de l,Hinojosa.


Com veureu, els girasols i les roses no s,han descarregat (alguna cosa he fet malament).


En fí, deixem.ho correr....


Ens entendrem alguna vegada aquest "punyeter ordinador " i jo ?.

Hinojosa

Els girasols i les roses "clássics" de l,Hinojosa.

Josep Hinojosa


En Pep Hinojosa, és un pintor especial. Diferent. Sencillament, o no agrada o desperta passions.

Personalment, a mí, m,entusiasma.

A part, és una gran persona amb moltíssima sensibilitat , grans coneixements d,art i una mica (força), fora d,aquest temps que ens ha tocat viure.

L,Hino, no condueix, no té móbil, aprofita per pintar ( i creieu.me, queda plé tot ell de pintura), els gerseis "Lacoste" que pot arreplegar dels amics que els hi donen perqué ja s,en han cansat.

Es pot entusiasmar amb els concursants "d,Operacion Triunfo" i amb una película de Bergman.

Es un apassionat del cinema. Especialment de les películes que estan fora dels circuïts de distribució comercials.

Cada dijous, el trobareu a les sessions de "cine forum" de Vic.

En Pep, és una persona cálida per fora i per dins.

La seva pintura no.

La seva pintura és agressiva, impactant, de gruixos imponents, de colors impossibles....d,una vitalitat insultant.

En Pep, adora la seva mare i ahir em va fer saber que está força malalta.

Des d,aquí, amic, una abraçada molt i molt forta. Tonelades d,energía positiva i ánims.

Salud i sort!.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Pincells, paletes, teles i colors.


Una altre de les meves estimades capses de regals pendents.

Sempre m,ha agradat dibuixar peró per aquestes coses mai hi ha temps, fins que t,adones que el teu temps pot acabar qualsevol día, i, ep!...no val a badar!.

A posar fil a l,agulla i dedicar (cuan puguis, vulguis o el cor t,ho demani). unes estones a una activitat que et façi realment feliç.

El de menys, es el resultat final...hi haurá més o menys fortuna, peró el que disfrutarás, no t,ho treurá ningú.

Un botó de mostra: Cadaqués

Un regal per ela 5o anys de la meva germana Eulália

El meu ego em demanará més endevant, que pengi en el blog més de les meves pitures. Em deixaré convencer....quin remei!.

Fins llavors......Cadaqués.

Un recó d,aquesta Catalunya nostra tan estimada.

Setmana a Cambrils


He estat tota la setmana a Cambrils.

De vacances?. NO

De relax?. TAMPOC

D,exercicis espirituals?. MAI.

DE IAIA !.

En majúscules perqué he fet de iaia que vetlla de nit, que treu mocs amb "xuclador". (On era aquest estri fa 30 anys?).

De iaia banyada (dutxada millor) de vómits.....peró quins vómits!.

De iaia empastifada de "mega-caques".

De iaia mossegada per la "fera-ferotge" de la seva neta....sort que encara no té dents.

De iaia feliç!....

Triga tant com puguis a posar.te malalta un altre cop petita.

T.estimo moltiiiiiiissim.

dissabte, 16 de febrer del 2008

Anècdota

Tens raó Xepe. La Najat ea vigatana doncs va viure en aquesta ciutat des dels 8 anys .
I ara l,anécdota curiosa.
Els pares de la Laura, tenen una caseta en una granja i la meva consogra va explicar.me que varen tenir com a llogaters una temporada, la Najat, el seu marit i el seu fill.
Actualment, he llegit, que viu a Granollers (Vallés Oriental) i treballa en el seu Ajuntament.
Ah!.
Una cosa que volia deixar pal.lessa.
Xepe i Luthien, com tants altres nous amics, sou una de les meves capses de regals!.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Najat el Hachmi - premi Ramon Llull de novel.la


He tingut ocasió de coneixer la Najat a través d,una exposició de fotografies de "dones del Marroc", que varem fer el grup "som dones" de Taradell.

Amb la Najat, no es pot caure en els tópics de l,inmigran que s,ha integrat en el país d,acollida, que vesteix a l,europea, que parla perfectament (i escriu ) la nostre llengua etc.etc.

La Najat es una catalana d,orígen magrebi, una escriptora que val la pena llegir.

Com ella diu: "No vull denunciar res, només descriure-ho"

Aquesta es la seva segona novel.la.

Anteriorment, ja va guanyar un premi literári amb una narració curta. La pluja damunt l,argila, entre brots de menta.

Si teniu ocasió, no deixeu de llegir les dues novel.les de la Najat: Jo també soc catalana i L,últim patriarca.

Disfruteu.les, valen la pena!.

dimarts, 5 de febrer del 2008

Angel


Avui es el teu aniversari. Moltíssimes felicitats!.

Jungi.

Tens dots per ser el que desitges. Tens ánima d,artista i ets un "tio legal".

No canviis !.

T,estimo molt nebodet (el diminutiu ja no t,escau gaire).

No deixis que aquesta imaginació prodigiosa que tens per el dibuix , el disseny, la creativitat, s,aturi.

Ho promets?.

Et prenem la paraula....

Milions de petons.

El Teck i la Juca



Un homenatge a dos petits "grans amics".

El Teck, un caniche blanc, va viure amb nosaltres 18 anys. Ens ha deixat tants i tants moments divertits, entrenyables, d,amistat autèntica....per ell el meu record i el de tota la familia.

Els meus fills, no han tingut millor company de jocs.

La Juca, una gosseta Shnauzer miniatura, molt carinyosa i molt entremaliada.

Es la nostra "mascota" actual. Será una gran viatgera, l.hi entusiasme el cotxe.

Dos cossos petits amb uns cors molt grans !.

diumenge, 3 de febrer del 2008

La primera capsa i el regal més important: La familia


Ells penso que potser no son del tot conscients del que representa el seu suport en els moments durs del procés de la malatía.

Ho son tot!.

Les ganes de viure i de curar.te, son el motor, i ells (el molt que els estimes i que t.estimen), son la máquina amb tots els engranatges perquè aquest motor vital funcioni i no es "cali".

I....apa!.

Endevant que fa pujada....una carretera costaruda i plena d,obstacles peró amb un "final d,etapa".

Cal lluitar per poder arribar al cim.

Soc una privilegiada sens dubte.... I sabeu ?.

Son tans els companys que he trovat en aquest viatge !.

Ah!.

No em puc estar d.incloure una fotografía actual amb el meu marit.

Els Deus han estat benévols amb mí.

Destaparem més capses junts.


La meva experiéncia vital


Vaig titular el meu blog "coses de l,ánima", perqué crec en el poder dels sentiments per sobre de les facultats del cos, que mermen a mesura que ens fem grans.....i savis.

El meu cos (com el de tot esser viu), m'ha donat de tot al llarg de 55 anys que fá que estem junts.

Satisfaccions i patiments...

En el meu 50 aniverssari, em va fer un regal molt especial.

Em va regalar un càncer!.

El millor, és que sense que jo ho sabès en aquell moment, el paquet gran (la malaltía), anava acompanyat de centenars de paquets més petits peró molt importants.

Els he anat destapant durant aquets prop de 5 anys que la vida em regala (de propina?).

Aniré parlant de tant en tant de la meva experiéncia vital i compartiré amb qui ho vulgui, les meves capsetes de regals.....

A la foto, estic recent operada feta un "cromo".

Una abraçada enórme a tots els que esteu lluitan per recuperar la salud, CORATGE !.

Una altre abraçada a tots els que esteu sans, CUIDEU.VOS en la mesura del possible....tindreu menys números d.aquesta "lotería" que ningú volem.