dimecres, 27 d’agost del 2008


No puc deixar de fer una observació un xic curiosa i amb “deix” feminista.
Després dels dinars i en ruta una altre vegada per la premor del temps durant aquets 15 dies de viatge, les autocaravanes que ens creuàvem (que eren moltes, en podem donar fe), les conduíem les dones!.
I pregunto:
Menjàvem menys que els nostres companys?
Bevíem menys vi? (d,Aquitana es clar)
Les nostres digestions eren més lleugeres?
Era el nostre “instint maternal” el que feia que gaudíssim veient dormir la migdiada als conductors habituals dels nostres vehicles, mentre nosaltres estoicament suportàvem la somnolència de les primeres hores de la tarda?.
Ah!. Vet aquí el misteri…..
Dones: A l,hora de la migdiada, la carretera es nostre!!!.



Sortim de Carcassona a primera hora del matí perquè el nostre destí es lluny.
Volem arribar a Gironde sur plage, a la costa oest a la regió d,Aquitània i ens queda tota la jornada de camí.
Ens aturarem per dinar i abans d,axó, també farem alguna parada per estirar les cames. En Josep, com cada dia, ens “canta” els quilometres, les hores que preveu el navegador i recorda a l,Esteve, la necessitat (ves per on), de repostar de carburant no més tard de que l,agulla senyali que queda 1/4 de dipòsit.
I es que l,Esteve, te una incontrolable necessitat morbosa, d,apurar les reserves al límit!. Ja n,he tingut l,experiència en un viatge anterior….al final varem riure molt peró fins que no varem trobar l,àrea de servei , teníem l,estomac ple de papallones voleiant sense control…uf!. Els viatges amb l,Esteve no son mai avorrits us ho asseguro.
Després de dinar en una de les innumerables “aires” de descans franceses (força boniques en general i netes), reprenem viatge.
Passem tan a prop de Bordeus i sabent que ha estat declarada “Patrimoni de l,humanitat” per la UNESCO, decidim sumar uns quilometres més a la ruta del dia i poder fer un petit “tur” turístic sense baixar dels cotxes.
I aquí es compleix un dels mals presagis d,en Josep: “Si entrem en una població gran amb les autocaravanes , SEGUR que ens perdrem”.
Doncs si , hem perdut en un obrir i tancar d,ulls, l,Esteve, la Diana, la Lluna, el Pau i el Net !.
Els hem recuperat via telèfon mòbil, donant a la Diana les indicacions pertinents:
Direcció París Diana, després de deixar la sortida de Bergerac (la del Cirano….), ens esperem a la primera àrea de servei que trobareu, una TOTAL, d,acord?...Està entès Diana?.......Aurrevoire!!.
Al cap d,uns llaaaaargs minuts, apareix l,autocaravana dels nostres companys. Continuem que aquí no ha passat res. Ah!. Marxem amb la convicció de que valdrà la pena en una altre ocasió, una visita amb calma a la ciutat.
Queda anotat al “quadern de bitàcora” per un proper viatge.

dimarts, 26 d’agost del 2008

Els campanars


Un denominador comú en les esglésies que veiem en els idíl·lics poblets de teulades grises i façanes de pedra, en la nostra ruta per la Bretanya francesa: Els campanars.
Son unes enormes piràmides, altes, molt altes i esveltes.
Criden l,atenció ja en la llunyania.
Son campanars prims i punxeguts que s,enlairen desafiants cap al cel.
Si els campanars, son les “plataformes d,enlairament” de les ànimes dels difunts camí del cel, segur que els francesos son els primers en arribar-hi. Si després entren o no entren, aquesta es una altre qüestió!.

Carcassona, país càtar.


Fem la primera nit a Carcassona. Pensem que val la pena aturar-nos en una ciutat que en Josep i jo ja coneixíem peró no ens feia res repetir la visita. Va valer la pena. La fortalesa es una meravella i si ets saps abstreure de la quantitat de gent que hi ha el mes d,agost, passes una estona deliciosa deixant-te portar a l,època dels càtars.
Dormim en una àrea especialment equipada per autocaravanes (axó es comú a França),
En un lloc privilegiat per contemplar l,imponent construcció.
Abans d,anar a dormir, fem una caminada per la ciutat moderna sense deixar de contemplar des de diverses perspectives, el meravellós espectacle de la ciutadella il·luminada.
En tornar a les autocaravanes…sorpresa!.
N,hi ha tantes, que la nostra “caseta dels cargols”, ha quedat “encaixonada” entre dues autocaravanes mes i no passa ni un bri d,aire. Fa moltísima calor..uf, quina nit ens espera!.
A la nostre esquerra, una família basca amb dues menudes que reclamen constantment el seu “aita”.
A la dreta, uns italians força sorollosos fins que s,en van a dormir. Abans peró preparen el navegador per la ruta de l,endemà i sentim una veu femenina que els va indicant: “destra” o “sinistra”, segons la ruta marcada.
Estem atapeïts, que hi farem!. Es l,inconvenient de les dates que hem triat per viatjar peró era o axó o quedar-nos a casa.
L,Esteve, la Diana i els nens, han tingut mes sort o mes “picardia”.
Ha col·locat el seu vehicle perpendicular a els altres i els ha quedat un lateral lliure…punyeters!!!.

la tripulació




La resta de l,equip (per ordre d,edat):
La Carme, la Diana, la Lluna i el Pau.
I amb 4 potes:
El Net i la Juca
Les funcions de cadascú, queden marcades per les necessitats de cada moment, a saber:
Carme i Diana:
Intendència, avituallament, brigada de neteja…..”avantguarda” per triar lloc de pernocta, etc, etc.
La Lluna i el Pau:
Col·laboren en les tasques d,acampada, en fer jugar els gossos, en que no els falti l,aigua i el menjar. Son els encarregats de les bicicletes, pilotes, els iPot,s i tot el relacionat amb el temps de lleure. Ah! I una qüestió important. El Pau es el fotògraf oficial del viatge i la Lluna amb el somriure permanent als llavis, la felicitat en estat pur.
El Net i la Juca:
Dos col·legues a estones i en altres moments, el Net ha de posar a ratlla la petita “emprenyadora”, i es que es difícil per un senyor gos fet i dret, compartir espai amb una eixelebrada de tan sols un any i mig.

"el timoner"


L,Esteve
Les anècdotes del viatge aniran a càrrec seu, segur!.
Es l,home tranquil. L,home de l,enginy i dels jocs de paraules.
L,home de la broma i la calma.
Es l,altre cantó de la moneda…serà divertit veure’ls planejar les sortides.
El capità mana…..el timoner riu i……anem tirat “milles”.
Bon viatge!.

Comencem el viatge!.


Els “membres de l,expedició” Catalano-Francesa:
En Josep:
L,home de l,estadística: Que si portem un promig de tants Km/hora.
Que si aquets 40 Km. que acabem de fer per carretera nacional en mitra hora, els haguéssim pogut fer per autopista, ves a saber quanta estona hauríem guanyat.
Aquí el gasoil ens ha valgut a 1,51 euros/litre. Abans l,he pagat a 1,41 i en l,anterior àrea, a 1,53. T,en adones de la diferencia?.
Ja porto x dies sense fumar, ostres!. Hi ha moments que ho passo malament, sort que em distrec.
Ah!. I també es l,home del “navegador”. Com si diguéssim, el capità que ens ha de guiar a port.
A les seves ordres senyor!.

diumenge, 24 d’agost del 2008

Anecdotari d'unes vacances




Es un divertiment per els que hem gaudit i patit les “facècies” d,unes vacances.
Ha estat divertit, alliçonador i emotiu. Al menys per mi.
M,ha donat l’oportunitat de la descoberta de: paisatges, persones i…en Pau, la Lluna, la Diana i l’Esteve. Ah! I el Net .
“Els amics te’ls tries, els parents te’ls trobes”. D’acord…doncs a partir d’ara, renuncio al meu “parentiu “ amb els esmentats companys de viatge i els atorgo (per gràcia de les seves virtuts), la categoria d’amics. Apa!. Perquè si, perquè s’ho han guanyat.
A en Josep, el fins ara únic company de viatge en la nostra “caseta dels cargols”…..ànims amb la teva lluita conta la “bruixa nicotina”…guanyaràs segur, “super.mega.avi.guay”!.
Continuarà!.

divendres, 22 d’agost del 2008

En Pau i els vidrets de colors.


Hem passat el cap de setmana a Cambrils.
L’última setmana de vacances abans d’incorporar-nos a la rutina diària.
Ja fa una setmana que varem tornar del viatge per terres de França. Sembla mentida!.
Dels 15 dies passats amb les dues “casetes dels cargols” (altrament dites autocaravanes), en queden molts records i un munt d’anècdotes .
Peró aquest post va per en Pau.
El membre més jove de la colla dels cargols.
En Pau es una meravella de persona. Que te defectes?..i es clar que en te, peró jo no els hi se trobar, ves per on!.
En Pau col·lecciona vidrets de colors que troba a la sorra de les platges. M’explica que cada trosset de vidre, te la seva historia encara que no la podrem saber mai peró ens la podem imaginar o inventar.
Ves a saber de quin vaixell va caure l’ampolla que es va trencar en arribar a l’escull.
I deixa volar la seva portentosa imaginació, terres enllà…mars enllà. No te fronteres ni pàtria ni ports d’arribada. Només te centenars de vidrets de color arrodonits per l’aigua, el salnitre i els dies i dies de festeig amb la sorra.
Quan l’hi pregunto a en Pau perquè els col·lecciona, em diu molt seriós i una mica sorprès perquè jo no hagi endevinat una resposta tan evident:
Em fan feliç !.
I ara us dic un secret:
En Pau i els “vidrets” de ser feliç que l’hi regalen les ones, son el meu “Petit Príncep” particular i les seves particulars histories.
A les platges de la Llosa, a Cambrils, aquest cap de setmana he trobat forces trocets de felicitat per regalar-te Pau.
Ah!. Es cert, buscant-les i pensant en tu, he estat feliç!...

dimarts, 19 d’agost del 2008

Els PC's tambè fan vacances


Cibernautes, on sou?.
Al mes d’Agost, no podem posar-nos malats, no podem tenir una averia al cotxe, no se’ns pot espatllar cap electrodomèstic, ni tenir una fuita d’aigua a casa, ni …..
Tothom està de vacances!.
I els meus amics internautes?. Doncs també es clar.
On sou?.
A platja d’Aro?, a les Maldives?, a la Patagònia?, a la Lluna?....
El meu ordenador ha quedat orfe!.
Torneu aviat si us plau. Us enyoro.
Ah!. Recordeu-vos de tornar carregats de bones “fotos”, d’anècdotes divertides o no i d’aventures i desventures “vacacionals”.
Les meves amb la caseta dels cargols….ben aviat!.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Trampa !!.


Hi ha coses que les entenc, d’altres, que les vull entendre, algunes procuro entendre-les.
No estic fent un joc de paraules, no es aquesta la meva intenció.
Vull dir, que hi ha coses que ni vull, ni puc ni em dona la gana de voler entendre el perquè es fan.
El perquè les fan així, perquè no es que ho siguin de manera establerta, es que hom les canvia per el seu propi interès, el seu lluïment personal i mil i un motius mes. Tots ells rastres, sens dubte.
Avui he sentit l’himne dels JJOO de la Xina.
No en vaig tenir l’ocasió abans perquè estava de viatge i no vaig veure res de la cerimònia inaugural ni tampoc en vaig llegir res.
La veu de la cantant (que he endevinat una nena petita), m’ha deixat absolutament impressionada. He corregut a buscar a la “xarxa”, qui era aquesta menuda de veu prodigiosa i si m’era possible trobar la cançó.
I aquí comenta la meva decepció per la (bona feina?), en la cerimònia dels Jocs Olímpics.
La nena que va veure tot el mon en els seus televisors, cantant l’esmenta’t himne….era una colossal enredada!. La petita no n’és culpable, es clar, encara no, ja aprendrà el que l’hi estan ensenyant: a fingir, a mentir, a ser una “trepa”. I com ella, milions de menuts.
L’autentica cantant, la posseïdora d’una veu tan meravellosa, no es fotogènica. Te les dents separades, no es mou amb tanta naturalitat davant les càmeres. I el mes important: El país (la Xina) ha de ser representat per una bellesa, no per una noieta poc agraciada.
Peró l’hi heu pres la veu poca-soltes.
L’hi heu robat la il·lusió.
L’hi heu ensenyat que es dona mes valor a l’embolcall que al contingut, encara que aquest sigui un tresor.
Estúpids
No hi vull prendre part.
Per tu petita YANG PEIYI amb les teves dents separades, i la teva carona arrodonida: EL NOSTRE APLAUDIMENT I ADMIRACIÓ.
I per tu petita Lin Miaoke, sort en la vida. Que el destí et porti lluny de manipuladors i mentiders.
Si no n’heu tingut l’ocasió, escolteu la cançó i gaudiu amb la veu de la Yang. Recordeu la seva carona i mireu aquesta boqueta capaç d’emetre aquets sons meravellosos!.

dissabte, 16 d’agost del 2008

"La garra del tigre" , "El águila y su presa"



No hauria d’haver escrit el post sobre Su-dokus….
Algú mal intencional m’ha regalat un llibret dels nivells 7 i 8 !.
Jo ni sabia que existissin aquets nivells. Per “xula”, ja m’està bé. Ah!, el llibret en qüestió, deixa clar que son “tablas muy difíciles”, “para virtuosos”, i inclou una mena d’estratègia enrevessada, que s’anomena “La garra del tigre”….
També (com a ajuda suplementària), l’autor explica que per assimilar l’estratègia de la “garra del tigre ”, convé recordar que es una extensió de la del nivell 4 anomenada “el águila y su presa”…?????.
Help!!!.
Algú m’ajuda???
De moment, se’m ha quedat una cara de sorpresa com la del tigre de la foto, que dit sia de pas, deu ser el fillet del de la “garra”….suposo.

diumenge, 3 d’agost del 2008

Les coses del Japó








El Japó es moltes coses.
Per els occidentals, es exotisme en estat pur, son els seus paisatges, la seva tecnologia, la seva gent amb els seus modals d,un refinament exquisit, es la disciplina en el treball, els trens bala, el mont Fuji al bell mig del arxipèlag, els cirerers en flor al gener, les misterioses geishes, el sushi…….i el SUDOKU .
Tot i ser l,invent d,un americà, el sudoku s,ha popularitzat a traves dels japonesos i la seva pràctica compta ja amb milions de seguidors addictes entre els que m,hi compto.
El sudoku ja no tè misteris per a mi (gairebé cap)…..
Estic preparada per llançar un repte a qualsevol “sudoku-manìac”
Perquè estic tant pletòrica?. Perquè he acabat el meu primer llibre de 400 sudokus fins al nivell 5 (no se si hi ha algun nivell superior).
A partir d,avui, el Japó, per a mi, serà tot el que he esmentat anteriorment amb moltes mes coses que vulgueu afegir-hi més el SUDOKU!!!.
Sayonara….