dimarts, 30 de desembre del 2008

A punt d,arribar la cigonya!.


Últim dia de l,any.

Esperem l,arribada de la cigonya d,un moment a l,altre.

I es clar: Passem les nits en vetlla. La futura mare per les naturals molèsties d,un embaràs que ja està en la recta final, i la iaia (que soc jo), perquè tinc una barreja d,emocions acumulada que no hem deixen agafar el son.

Tinc tantes ganes de veure aquesta petitona!.

La meva segona neta!.

Quin muscle més extraordinari el cor!. Quan més el fas treballar carregant-lo de bons sentiments, mes i mes va creixent.

Esperarem.

Veurem si la petita Aina vol ser de les últimes del 2008, o de les mes matineres del 2009.

Tant se val. Només es una xifra. L,hi deixem que triï ella el que l.hi agradi mes.
A totes les mares i a tots els pares del mon: Bon any!.

I a totes les avies i els avis. I als fills i filles. Nets i netes……a tothom, vaja!.

Que tingueu un any ple de salut!!.

dilluns, 29 de desembre del 2008

MARE, EXPLICA'M


La meva filla m,ha regalat un llibre.

Que he d,escriure jo.

Amb els meus records.

“L,Àlbum de records de la teva vida”
MARE, EXPLICA’M

I l,autora de la idea, va posant una sèrie d,apartats que van des de la infància, la família, l,escola, l,adolescència, les vacances, l,edat adulta, l’embaràs, el tenir fills, els teus records, els teus punts de vista sobre la vida, de les coses que representen molt per tu, de com eres i de com ets avui…..

Em vaig entusiasmar amb la idea. I ara que ella serà mare per primera vegada, tampoc l,hi vull negar cap desig.

I m’he posat a la feina.

I Deu ni do!.

El cas, es, que s,em acumulen els records. Hem venen com torrentades d,imatges a la memòria i estic gaudint moltíssim.

I passant-hi moltes hores.

Sort que aquets darrers temps tinc insomni. Es una bona manera de fer les nits mes curtes i mes productives.

Ja he acabat l,infància.

Entro de ple en l,adolescència.

L,hi ho explicaré tot?. I tant que si. A ella si. A ella i al meu fill.
.
Ah!.

Ja tinc encarregat un altre exemplar per el seu germà.

Doble feina a escriure (que no a recordar), i es que una mare, es una mare i no fa diferències.

Fill: tremola que també tindràs un llibre amb els meus records!!.

divendres, 26 de desembre del 2008

Bones Festes!!.


Molt Bones Festes a tots!!.
Encara que sigui impossible que tothom sigui feliç.
Encara que sigui impossible que no hi hagi tanta gent sola.
Encara que sigui impossible eradicar les malalties.
Encara que sigui impossible eradicar l’odi.
Encara que sigui impossible que milions d’essers humans morin de fam.
Encara que……..
Tantes i tantes coses que fan de la raça humana, el pitjor de la Creació……i el millor!!.
Perquè si.
Perquè aquets dies i sempre hi ha gent amb molta generositat.
Hi ha gent amb altruisme.
Hi ha gent amb molt d’amor per donar.
Hi ha gent que viu ajudant als altres.
Hi ha gent, que fa que aquest mon, sigui una mica millor.
Hi vosaltres!.
Els que conec i els que no conec peró sé que hi sou.
Persones de bon cor. De bona llei. Bones persones.
Feu molta falta!.
Vosaltres sou l,autèntic regal de Nadal.
El meu desig: Que creixin els sentiments altruistes i la generositat fins a ofegar les “males herbes” dels camps dels cors.
Sigueu feliços!!.

dissabte, 20 de desembre del 2008

Ens ha tocat la Grossa!!.


Ens ha tocat la Grossa!!.

Es el que voldríem cridar tots el dia 22.

Però, no podrà ser. Serà per alguns es clar. Per els demés il·lusionats mortals, que hem comprat “Loteria de Navidad”, ens tocarà el recurs de parlar del topic de la salut….

I es que aquets dies no es parla d’altre cosa al carrer.

I amb la crisi a sobre, (aquesta si que toca a tothom), l’esperança en un premi milionari, s’estén com una taca d’oli en l’imaginari de la gent.

I veta-ho aquí que:

La meva germana Eulàlia, diu que una companya de feina, ha sentit per la ràdio (no sap quina), que “la Grossa” aquest any acaba amb 7 i que tocarà a Vic.

Ja les tens, mobilitzant la família per que els comprem ( i ens comprem) un dècim acabat amb 7. “Ho ha dit un futuròleg molt bo”, (diu la companya de l’Eulàlia), ell n’ha comprat de tant segur com està de que la seva predicció es certa.

El que no diu, (punyeter), es quins son els altres números del bitllet i en quin ordre van!.

Una amiga meva de Mollet del Vallès, hem telefona per veure si podem quedar per prendre un cafè a la magnífica Plaça Major de Vic.

Ve amb la seva mare que vol comprar loteria de la Ciutat dels Sants….”como siempre toca”, diu amb el seu accent malagueny que no ha perdut amb tants anys de ser a Catalunya.

Aquesta nit (i ja es la enèsima vegada que dormo malament aquets últims temps), jo també he somiat “la Grossa” d’aquest any!.

Acabarà amb 1.

Si, si, segur. Ha estat tant clar el meu somni!.....

Es clar (visca la “redundància”), que no se quins eren els altres números. No els he vist. Axó si, segur, segur, que acaba amb 1.

De tota manera, no estic gaire convençuda de la “fiabilitat” d’aquest missatge oníric, perquè dintre el mateix somni, i a part de conduir un enorme autobús ple de gent, per uns carrers estrets i atapeïts, de ves a saber quina ciutat del mon, he trobat un “diari” de l’època adolescent del meu fill, i quan he intentat llegir-lo……els fulls, eren de salmó fumat!!.

Hem sembla, que axó, resta credibilitat a les meves dots “oníric-endevinatòries”.

Que hi farem.

Si mes no, la dea “Fortuna” ho ha intentat i m’ha enviat el seu missatge subliminal a través dels somnis.

Haurà volgut dir-me que rebré tal quantitat de diners que hauré de portar tots els meus amics amb autobús a celebrar-ho?.

M’està dient que val més que hem consoli de la decepció (un any més), de no haver fet ni les paus amb la “pedrea”, menjant salmó fumat que sap que m’agrada moltísssssim?.

Ah.

Qui ho sap?.

La solució…….dilluns 22 .



divendres, 19 de desembre del 2008

Dualitat




Dimecres al vespre, TV3, va emetre un reportatge sobre bessons univitel·lins,
I quina casualitat:
La meva “bessona univitel·lina” i jo, sopàvem juntes a casa per escanejar un munt de fotografies que la Montse vol incloure en un àlbum que està fent.
Jo, que estic passant uns dies complicats, havia rebut una noticia plena d’esperança.
I hem vaig relaxar.
I feia molts, molts dies que no reia.
I gràcies al reportatge del “Sense Embuts” de la setmana, dedicat al mon de les persones que hem vingut a aquesta mar de llàgrimes en parella, o sia: “repes” com els cromos, hem vaig fer (ens varem fer) un tip de riure.
Tant, que ploràvem a llàgrima viva.
Tant, que ens feia mal la panxa.
Tant, que l’endemà, teníem segurament, unes quantes noves arrugues al costat dels ulls.
I que?.
Beneit riure.
Beneïda teràpia.
Divertidíssimes anècdotes que ens varen ser molt familiars.
La Mon i jo, n,hem passat de tots colors juntes, i per separat.
I mai, mai, ens hem barallat. Ni una sola vegada. Hi hem tingut motius….i tant!.
Peró:
Es la meva “bessona”.
Som com un “alter ego” l’una de l’altre.
Som el Ying i el Yang.
Som “absolutament diferents” i “absolutament complementàries”.
Ho deixo aquí: No diré qui es qui. Els que ens coneixen, ja ho saben prou bé.
Una es el seny i l’altre la rauxa.
Una es la tempesta i l’altre la calma.
I totes dues tenim coses bones (jo moltes) i coses dolentes (d’aquestes, en te més la Mon) ja,ja,ja.
I hem pasat estones boníssimes, sempre, hem rigut moltíssim, hem plorat juntes mes d’un cop, i sempre, sempre, ens hem tingut l’una a l’altre en els pitjors moments.
Una “fraternal abraçada” germana.
Fins sempre Mon.
Ah!. I recorda que varem pactar (unilateralment, es clar), que seràs la primera de marxar i que en el teu record, organitzaré una enorme Festassa!!.
Varem quedar així oi ?????.
Peró molt i molt tard, quan siguem molt i molt velletes d’acord?.....Apa, siau.

dilluns, 15 de desembre del 2008

I love you Messi !.


Tot forma part de l’espectacle.
Abans de sortir al camp, petons i abraçades, copets a l’esquena i encaixades de mans….
Ah, peró. Una vegada al camp, patacada va i patacada ve…..i no precisament a la pilota.
I empentes, i trompades, cops de colze, cops de geni i “cops d’efecte”….
Patacades i “entrades” molt poc (gens ) esportives.
I que?.
No s’hi val tot en la guerra?.
Doncs au, a repartir llenya s,ha dit!.
I la cridòria de sempre, i els comentaris de sempre, i els records a les mares com sempre.
I es que es així.
Es un clàssic.
I el bar amb la pantalla gegant….i que malament que es veuen aquestes pantalles XXL!.
Ple de fum de cigarrets i puros havans.
Ple de copes ara plenes, ara buides i novament plenes….
Ple de soroll.
Ple de gent que gaudim de l’espectacle.
El del “clàssic” d’aquest any.
Oficiada la “misse an scène” per uns homes/nens de pantalon curt i comptes corrents llaaaaaargs, que tothom venera com a deus moderns.
Perquè tenen poder.
I quin?. Doncs…..
En el millor dels casos, humiliar “l,enemic” amb una victòria que es de tots. “Els hem guanyat companys” (nosaltres, es clar).
En el pitjor, deixar-nos l,esperança per el proper partit.
I sempre, sempre, fer-nos fer una descàrrega d,adrenalina fantàstica i …..donar-nos tema de conversa (que no va malament), durant dies i dies i dies……
“I love you” Lionel Messi, for ever!.

dimarts, 9 de desembre del 2008

El Pessebre....i.. EL CAGANER !.


He fet el Pessebre.
Seguint amb les tradicions que en aquestes dates que s’apropen, es barregen amb el consumisme desaforat (aquest any potser menys, per la crisis), he fet el Pessebre.
Feia molts anys que no feia un Pessebre tradicional.
Des que els meus fills eren petits.
Varem acabar nomes amb un Naixement: la Sagrada Família, el bou, la mula i l’Àngel.
Peró aquest any, recupero la resta de les figures.

“Figures eternes, de vida senzilla,
Que eixiu de la llum
Que enmig del cel brilla,
Vosaltres al mon, porteu resplendor,
Oh fràgils figures de Nostre Senyor”…..


Encara recordo els versos d’un poema de Nadal que vaig memoritzar als deu anys. Varem fer un Pessebre vivent a l’escola i varem assajar una vegada, i una altre, i una altre…..
Per axó el recordo encara!.

El fet de tornar al tradicional Pessebre, es per les nostres netes.
Perquè gaudeixin del llums, la molsa, el rierol, les gallines, els ànecs, les ovelles, els pastors……i EL CAGANER!.

I aquí volia arribar.
A la figura escatològica de l’home defecant ( apa!. Renoi la frase!.)

Al pagès que en un lloc mes o menys discret, deixa que la naturalesa faci el que ha de fer….caca!.

I reivindico el simbolisme del caganer, perquè es vital:

Es un símbol d’abundància. L’home senzill que abona el camp per poder tenir una bona anyada. Perquè hi hagi una bona collita. I ho fa prop del pessebre. Mentre els pastors porten els seus presents al nen Jesús, i els Reis Mags, guiats per l’estel, venen d’Orient per retre homenatge al Rei de Reis…….el nostre pagès va per feina!.
Que la vida del camp es molt dura i no val a badar.
Abonem, la terra si volem bones collites.
Amics i amigues.
Per un any pròsper……a “cagar” s’ha dit!!.

dissabte, 6 de desembre del 2008

He de fer la carta als Reis d'Orient


Aviat m’he de posar a fer la carta als Reis.
Aquest any, els regals que els demano, son de bon tros, els més importants dels que els he demanat mai.
Desitjo de tot cor, que Ses Majestats siguin especialment generosos amb mi.
Es egoista, ja ho se, peró no me’n puc estar d’insistir aquest any mes que cap altre, que , per favor, hem portin el que els demano.
I com que la carta als Reis Mags, s’envia directament a través dels seus patges vinguts expressament per fer aquesta monumental tasca (pensem que son milions les cartes a recollir) , el seu contingut no cal que el sàpiga ningú mes que els propis Reis i que Melcior, Gaspar i Baltasar, decideixin si en soc mereixedora.
Algú sap si els Reis d’Orient tenen correu electrònic?.
Potser no els cal.
Potser ni tan sols els calen els milions de cartes que els infants i els grans, ens entestem a escriure’ls-hi, perquè, com a mags que son, només fa falta demanar-ho amb el pensament i ells ja reben el missatge.
No ho se.
Per si de cas, faré la carta.

Estimats Reis Mags d’Orient:

Us vull demanar dos regals molt importants……..son per tota la família senyors Reis.
Només demano aquets dos regals…..
No es massa oi?.
Fins sempre…..i moltes gràcies!.

dijous, 4 de desembre del 2008

Cuina de Nadal


Curset de cuina de Nadal amb Thermomix.
Com cada any puntual a la seva cita, les presentadores (i amigues) Maria i Dolors, ens han convidat al curset de cuina de Nadal.
Sempre es divertit i interessant. Al menys per mi i per la Mireia que ara m’acompanya perquè per el seu 30é aniverssari, l’hi vaig regalar la “supermegamàquina”. Suposo que es evident que en soc una “fan”.
Aquest any:
Crema de crancs de riu.
Lluç al vapor amb verduretes, bolets i crema d’ametlles (boníssim).
Torró de dues xocolates amb fruits secs .
Tronc de Nadal.
“San Francisco” (com a aperitiu).

El millor: El tronc de Nadal
Ens hem divertit decorant-lo. Tothom hi ha dit la seva i ha esdevingut de nou, una reunió d’amigues, amants de la cuina (i de la bona taula). Esperarem la cita de l’any que ve…..i ningú, ningú, en mig de tantes rialles….ha parlat de la crisis!!.

Lola







Hi ha persones que passen per la vida de puntetes, amb silenci, amb una enorme discreció, com si mai haguessin triat ser visibles, i moltes, moltes vegades, no les sabem veure al nostre voltant.
Son com els trocets d’or que l’aigua empeny tan barrejats amb la sorra, que s’ha d’agafar un sedàs finíssim per poder fer la tria i descobrir el preciós metall.
La Lola era una d’aquestes persones.
Es la meva apreciació personal després de conèixer-la una mica (massa poc), i de parlar ahir amb el seu fill.
El seu plor era un homenatge a la seva mare. Absolutament sincer, absolutament sentit, i absolutament encomanadís.
Hem va dir:
-La meva mare, hem recorda la teva.
I si, es cert. Tan diferents i l’una recorda l’altre.
Per la seva discreció.
Per el seu amor a la natura.
Per la seva afició i traça en les labors de ganxet.
Per el seu enorme cor.
Per escriure poemes i vivències que ens deixen com a llegat i que son trocets d’elles mateixes.
Per ser dues valuoses joies, enmig de tanta sorra!.
Adéu Lola.
Fins sempre. Potser no vas triar com viure, peró vas triar com morir.
Vas dir adéu a les persones que estimaves per adormir-te després per sempre.
Fes una abraçada a la mare i guardeu-nos un lloc amb vosaltres allà on sigueu.
En els nostres cors, hi sou per sempre!.