dijous, 22 de maig del 2008

Jardins ZEN





La meva proposta:

Convertir tots els nostres jardins, públics o privats, en jardins japonesos Zen.

Els avantatges:

Gran estalvi d,aigua de reg i ARMONIA I EQUILIBRI a les nostres vides. Fantàstica alternativa oi?.

Anem a pams. Repasem els elements que ens seràn imprescindibles segons els meus escassos coneixements del tema en qüestió, peró que estic disposada a anar investigant per esdevenir una "experta".

SORRA: Un element eséncial. La tradició diu que rep.pel les males energíes i dona serenitat.

AIGUA: en forma de font, rierol o saltant d'aigua i sempre (aixó es important), reciclada.

PEDRES: La seva forma i col.locació, ajuda a crear perspectiva i espàis concrets. S'han d,utilitzar en nombre imparell i no col.locarles mai de forma simétrica.

ESTATUES: Budes, Shives i d'altres elements orientals. (Prohibits els nans, bambis, conillets i similars).

ESPELMES I LLUMS JAPONESOS: Per crear ambients ideals per la relaxació i la meditació que bona falta ens fan.

Si esteu d'acord, benvinguts, si no....podeu consultar.ho amb el coixí si us plau?.

Gràcies.

diumenge, 18 de maig del 2008

L'últim patriarca


Felicitats Najat. La lectura del teu llibre m'ha enganxat des del començament. Es ple de subtil.leses, de rebeldia, de plasticitat, colors i olors . Es un llibre viu. Es un crit a la llibertat de l'esser humà, contra l'esclavatge de vegades assumit per qüestións de cultura.


Es el crit de llibertat des de la boca de l'estómac fins l'última cél.lula del cos.


Ens es igual el pais d'órigen de qualsevol persona. Vingui d'on vingui, volem més escriptors/res comb tu Najat.


Gràcies!.

dissabte, 17 de maig del 2008

La JUCA vol ser mama.


Als 14 mesos, ja té el seu segon zel. Ens estem plantejan que tingui petits, al menys una vegada. Encara es joveneta, peró dintre d'un any, més o menys, ja podrem anar per feina.

El "xicot", ja el tenim emparaulat i si s'agraden doncs....oli en un llum!.

Em faría molta il.lusió que la Juca tingués descendéncia.

Els noms, seguint amb la bona pensada de la Laura, podríen ser: QUILAU i XEMIR, o Quila i Xemi.

Bonics oi?.

No us perdeu les noticies de les revistes del cor.....fins aviat!.

T'hagradi o no ( Te guste o no )


Per si no la coneixeu, una marevellosa canço d'en Joan Manel Serrat.

Sense traducció. Amb la llengua universal de la sensibilitat.


Te guste o no.


Puede que a ti te guste o puede que no

pero el caso es que tenemos mucho en común.

Bajo un mismo cielo, más o menos azul,

compartimos el aire

i adoramos al Sol.


Los dos tenemos el mismo miedo a morir,

idéntica fragilidad,

un corazón,

dos ojos, un sexo similar

y los mismos deseos de amar

y de que alguien nos ame a su vez.


Puede que a ti te guste o puede que no

pero por suerte somos distintos también.

Yo tengo una esposa, tú tienes un harén,

tú cultivas el valle,

yo navego la mar.


Tu reniegas en swajili y yo en catalán...

Yo blanco y tú como el betún

y, fíjate,

no sé si me gusta más de ti

lo que te diferencia de mí

o lo que tenemos en común.


Te guste o no

me caes bien por ambas cosas.

Lo común me reconforta,

lo distinto me estimula.


Los dos tenemos el mismo miedo a morir,

idéntica fragilidad,

un corazón,

dos ojos, un sexo similar

y los mismos deseos de amar

y de que alguien nos ame a su vez.


Te guste o no.

Irena Sendler i Elisabeth Eidenbenz



Dues dones VALENTES, dues dones GENEROSES, dues dones amb el coratge que dona l'amor als més desvalguts i el rebuig a les accions de la barbarie humana.

Devant una situació límit com és una guerra, surten aquestes heroïnes anónimes. Son un exemple i una lliçó d'altruïsme. Gràcies a totes dues i a totes les altres persones, homes i dones, que, des de l'anonimat de les seves vides diàries, trevallen per un mon més just.

Aquestes persones son el vartader MODEL a seguir.

Si visiteu el bloc "somdones-taradell", podreu llegir una sinopsi de les biografíes d'ambdues dones, la Irena i l'Elisabeth. Val la pena.

dimecres, 14 de maig del 2008

A tots els deus


A tots els déus i deeses: Pietat!.

Primer Birmània, aquesta setmana, la Xina, anteriorment.....tants i tants desastres naturals o no, i tantes i tantes vides humanes o no, perdudes per sempre, desgraciades per sempre, desfetes per sempre...

I la culpa?. Aquests déus inclements, sense pietat. La natura desfermada, sense control per culpa de la mà del home, i la desidia dels déus.

Que petits i misserables som!. I tenim uns governants, encara més petits i més misserables.

Son els déus actuals. Els que mostren tota la seva ineptitut devant les desgràcies dels altres. Els que només treballen per els seus interessos mesquins i egoistes. Els que s'han erigit en els nostres déus i des del seu Olimp particular, van atorgant les gràcies divines als seus acòlits i als demès, "que els bombin". Amén.

Que Gaia ens sigui clement!.

diumenge, 4 de maig del 2008

Va per tu Ximo. La teva cançó d'en Serrat

Per al meu amic (Joan Manuel Serrat): "Per al meu amic
(Joan Manuel Serrat)

Puc vendre'm l'ànima al diable
i el cos als demés
i llogar fins la guitarra
per diners
o trencar la meva imatge
com si fos de guix
o jugar-me l'esperança
al 'set i mig'.

Però no pas aquest poema volador i petit.
Gust d'amor.
Color magrana
que he escrit per al meu amic...

Ets bo
Ets dolç
Ets mascle.

L'alcohol em destruirà el fetge
i les arnes la pell,
el fum els pulmons
i els homes el cervell.
Podreu fullejar els meus somnis,
grapejar els records
i estripar-me plors i versos
jocs i amors.

Però no pas aquest poema volador i petit.
Gust d'amor.
Color magrana
que he escrit per al meu amic...

Ets bo
Ets dolç
Ets mascle.

He tingut sort amb les dones,
que ja és molt tenir,
i a les mans la primavera
que ja és dir.
He pujat on la neu crema
i he caigut al sot.
Demaneu-me el que vulgueu
que tinc de tot.

Però no pas aquest poema volador i petit.
Gust d'amor.
Color magrana
que he escrit per al meu amic...

El bo
El dolç
El mascle.


Volver atrás"

Cambrils de nou


Aquesta época de l'any es la meva preferida per anar a la platja.

Aquesta vegada, el lloc per aparcar la "caseta dels cargols", ha sigut la Llosa, al costat de "El Dorado".

Hem compartit espai amb dues altres autocaravanes, uns lleidetans i uns francesos. Els francesos, portaven una gossa enórme tota negra i que no ha deixat mai el seu lloc de guardiana al costat del cotxe dels seus amos. Be, aixó ens semblava a nosaltres, fins que hem vist que la pobra béstia, era practicament invàlida. Es desplaçava molt poc a poc amb les potes del devant i arrossegant les del darrera que se l'hi creuaven sense control.

El seu amo, la tractava amb molt d'afecte i mai l'hi faltava el cosi de l'aigua ben a prop. Enhorabona "monsieur" per la seva lliçó d'amor als animals. Molts altres amos d'un gos amb aquesta minusvalía, ja l'hauríen fet sacrificar.

Aprofito per dir al meu germà Esteve, a la Diana , el Pau i la Lluna, gràcies també per cuidar el Net, ara que l'hi falta un ull a consequencia d'un tumor.

Felicitats a tots els que estimeu, respecteu i compartiu la vida amb els nostres millors amics.

Penjo una fotografía de la Juca..... es una entusiasta de la "caseta dels cargols" i de la platja.