dimecres, 25 de febrer del 2009

Jubilació ve de "joia"


L'avi Josep s'ha jubilat!.
I ell està content, molt content. I jo també, per ell, per mi, per tots dos.
Perquè ha treballat de valent més de quaranta anys. I ha treballat be. Ha fet la seva feina amb una dedicació absoluta, amb una honradesa absoluta i amb un zel encomiable.
I no ho dic jo que soc la seva dona. Ho demostra la seva trajectòria professional i humana.
Peró el mes important, no es el que ha arribat a ser en la seva professió, tot i que sens dubte que te molt de mèrit i només ell sap, les angoixes i els maldecaps que ha hagut de patir.
El mes important, i el mes valuós d'aquest anys que ha estat en actiu, ha sigut el seu creixement personal.
Al menys jo faig aquesta valoració. Perquè es l'actiu mes important d'una persona. La seva vàlua com a ésser humà.
I l'avi Josep, es una bona persona. Una persona noble. De bons sentiments.
I l'estimo molt a aquest avi (que ara es deixa barba), deu ser per no tenir ni tan sols la "feina" d'afaitar.se, vet.ho aquí, així serà una jubilació en tota regla, si senyor!.
I com que jubilació, etimològicament, ve de "jubilo" i "jubilio", que signifiquen respectivament, alegria i festa, doncs....repeteixo:
Estem feliços amb la jubilació. Ell i jo. I estem de festa. Una festa particular, íntima i personal.
Estem jubilats !!!!.

"Desesperanza" Aguirre


No senyora presidenta, no i no.
Aquestes no son maneres. Les seves paraules lluny de ser conciliadores, son ofensives. I el que es pitjor encara:
El que vostè afirma categòricament senyora, no es correspon a la realitat. O està molt mal informada senyora presidenta de la comunitat de Madrid, o actua de molt mala fe (em temo que son ambdues coses).
El seu nom no l'hi escau Sra. Esperança.
En absolut!.
Vostè s'hauria de dir per exemple: senyora Busca-raons, o senyora Embolica troques, o senyora Mala fe, o senyora Antipatia.
Peró Esperança no. Mai!.
Perquè no. Perquè a vostè senyora Presidenta, l'hi agrada massa sembrar odis i discòrdia, i aquesta, senyora meva, no es la feina d'algú que es diu, està al servei del poble.
Flac favor els fa als madrilenys!.
I flac favor es fa a vostè mateixa!.
Torno a insistir en el "senyora", tot i que no tinc clar tampoc que l'hi escaigui gaire.
Una llàstima!.

divendres, 20 de febrer del 2009

El Pau ha complert 11 anys!.


El Pau es el meu nebot petit. I es "una passada" de persona.

Es molt especial.

Jo soc de les persones que crec, que la Mare Natura, (capriciosa com és), de vegades fa neixer algú amb una mancança i amb el temps, t,en adones que ha compensat aquell error amb unes qualitats extrahordinàries per una altre banda.

I el Pau n,es un exemple.

Per una banda, recorda moltìssim el seu pare de petit, peró per un altre cantó, té uns trets tan especials en el seu caràcter, que el fan molt, molt .... especial.

El Pau es home de poques paràules. Peró si obre la boca....atents!. Segur que el que explica no té desperdici. Les seves reflexions sobre la vida, la família, la natura....ja m,agradaría a mí moltes vegades que fossin meves!.

Era molt petit, molt, quan un día en una reunió familiar, ens va dir mentre escoltava les nostres converses intrascendents una tarda d,estiu: Ei!. No us descuideu de pensar amb el cap!.

Aquestes son les "sortides d,en Pau".

Aquest estiu, varem fer un viatge de quince díes junts per la Bretanya. Mai havía gaudit tant de la companyía d,un nen.

I amb la seva càmara fotogràfica, ens va deixar en evidéncia a tots els adults. Com pot ser que ell vegi coses que els altres no veiem?. Ah, misteri.

I es molt generós. I sofert. Fins un extrem que va fer que l,admiressim profundament.

Va patir una crisi del seu estat de salud, que va fer que passessim tot un día en un hospital francés, prop d,Euro Disney, amb la cual cosa, ens varem perdre l.anada al Parc que era el colofó del nostre viatge i especialment atractiu per els nens.

Ni una queixa!.

Va perdre tant de pes que semblava que es fonía....i ni una queixa!. Vómits i mes vómits, nit i día...i mai, mai va sortir d,ell res que no fos un "vaig fent" quan l,hi preguntàvem com es trovaba.

Admiràble!.

Estimat Pau. No conec ningú al que el nom que porta l,hi escaigui més!.

Anirem a Euro Disney, t,ho prometo.

T,ho mereixes mes que ningú.

T,estimo!!.
(no tinc instal.lat el corrector de català d,ençà de l,avería al meu ordinador. Perdoneu les faltes que segur que hi ha, peró no volía deixar passar mes díes en escriure aquest post d,en Pau).

dijous, 19 de febrer del 2009

De nou al "curro"


Ja està!!!.
Ja ha tornat del “taller” ben arregladet i a punt per teballar.
Va tan be ara, que sembla un d,aquets “supermegaordinadors” gegants.
Jo crec que s,ha afanyat en posar.se bo, perqué ha tingut una mica de “fret de peus” al veure que (per el mes imprescindible), jo l,anava substituint per el Mac del meu company de despatx......
Peró com deia: “Habemus ordinatore”
Aleluya!.

dijous, 12 de febrer del 2009

l,ordinador está "xungo"....


Males noticies: el meu ordinador està “malalt”.
Que hi farem.
Pot ser que, durant uns dies (espero que no molts), no pugui escriure en els meus blocs ni entrar en els que visito regularment.
Tant de bo sigui per pocs dies.
Mentre, miraré si el meu estimat marit, hem deixa utilitzar el seu…..
Espero que si….o no?.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Adeu Eluana!.


Descansa en pau Eluana.

I des d,on siguis, dona consol als teus pares. Uns pares que, després de perdre’t ja fa disset llargs anys, el mateix dia del teu accident, han hagut de patir l,incomprensió, la ignomínia, l,egolatria la supèrbia dels “sepulcres blanquejats” dels governants polítics i eclesiàstics.

Els mateixos que varen callar davant el genocidi del poble Iraquià i d,altres actes criminals.

Els mateixos que estrenyen les mans dels genocides.

Els que des de la seva posició tan alta, son incapaços de veure el dolor dels altres. Els seus iguals. Els altres homes i dones que com els teus pares Eluana, no fan res mes que complir la teva voluntat de deixar-te morir dignament.

Per el que he llegit, la teva mare no tardarà en acompanyar-te en aquest últim viatge.

Per ells. Per uns pares que viuen i viuran en el dolor terrible d,haver-te perdut.......la meva admiració, comprensió i solidaritat.

Que tinguin tanta pau com sigui possible fins el final dels seus dies.

Adéu Eluana!.

El bloc d,en Carlos


He afegit en els meus blocs preferits, el bloc d,en Carlos. Erròniament, en un post anterior, vaig escriure’l malament i segurament si algú ha provat d,entrar-hi, no haurà pogut.
I reitero que val molt la pena conèixer en Carlos i el que l,envolta en aquest moment de la seva vida.
La malaltia, la lluita, els seus familiars, els seus amics.....es una autentica lliçó de vida!.
Dediqueu-li una estona.... us subjugarà, segur.
El bloc es diu:

enistic.blogspot.com

diumenge, 8 de febrer del 2009

Temporal de vent


De nou a les terres del sud. Amb temporal de vent.
Res a veure (per sort) amb el de fa unes setmanes i que va deixar un rastre llastimós en tot el territori patri.
De tota manera, Deu n,hi do!.
I nosaltres (el meu marit i jo), que ja som grandets i amb una certa veterania en axó d,anar per el mon amb la caseta de quatre rodes.....doncs, varem passar la “nit del lloro”.
Varem anar en barca tota la nit!.
Ens varem situar al bell mig d,una “canal” de vent sense protecció de cap mena, i com era d,esperar, tenint en compta que bufava de valent, doncs ens varem passar la nit “gronxant-nos” dins la caseta dels cargols.
Va tenir el seu encant, tot s,ha de dir. El cas es, que ben desvetllats, anàvem comentant la possibilitat ( remota axó si ), de veure clarejar de l,inrevés. Es a dir: en alguns moments, semblava que quedaríem de cap per avall, nosaltres i el nostre vehicle-casa.
No va ser així.
Per sort. L,endemà i per precaució, varem canviar d,emplaçament i la nit va ser del tot tranqui-la.
Ep....amb el vent, la pluja, la neu i d,altres fenòmens atmosfèrics......poca broma!.
Hem aprés la lliçó, paraula!.

dilluns, 2 de febrer del 2009

Carlos


Carlos.

Si, en castellà. Perquè el “Carlos” es canari.

I el seu nom d,origen germànic, vol dir: Home fort. Home viril.

Però especialment HOME FORT

No el conec personalment, peró m,ha arribat a l’ànima. La seva historia de lluita i de coratge!.

I seguiré el seu bloc cada dia amb devoció. Perquè?. Doncs:

Perquè escriu meravellosament be.

Perquè transmet una enorme humanitat.

Perquè es d,un coratge admirable.

Perquè es una lliçó de vida.

Perquè es un lluitador valent.

Perquè ell i els seus, es mereixen la victòria.

Visiteu el seu bloc i entendreu de que us parlo. Val la pena.

El bloc d,en Carlos, es diu: CROMOSOMA PHI +