dilluns, 9 de febrer del 2009

Adeu Eluana!.


Descansa en pau Eluana.

I des d,on siguis, dona consol als teus pares. Uns pares que, després de perdre’t ja fa disset llargs anys, el mateix dia del teu accident, han hagut de patir l,incomprensió, la ignomínia, l,egolatria la supèrbia dels “sepulcres blanquejats” dels governants polítics i eclesiàstics.

Els mateixos que varen callar davant el genocidi del poble Iraquià i d,altres actes criminals.

Els mateixos que estrenyen les mans dels genocides.

Els que des de la seva posició tan alta, son incapaços de veure el dolor dels altres. Els seus iguals. Els altres homes i dones que com els teus pares Eluana, no fan res mes que complir la teva voluntat de deixar-te morir dignament.

Per el que he llegit, la teva mare no tardarà en acompanyar-te en aquest últim viatge.

Per ells. Per uns pares que viuen i viuran en el dolor terrible d,haver-te perdut.......la meva admiració, comprensió i solidaritat.

Que tinguin tanta pau com sigui possible fins el final dels seus dies.

Adéu Eluana!.