Segons la mitología grega, la primera dona mortal feta per ordre de Zeus com a part d.un càstig a Prometeu, per haver revel.lat a la humanitat, el secret del foc.
Aquest fet, enfurismà Zeus (els poderossos moltes vegades ho son més per el que tenen que no per el que son), i va donar ordre de crear una dona que diferents déus varen omplir de virtuts.
Atenea l.hi donà el seu cinturó i la va engal.lenar.
Les Gràcies i la Persuació, l.hi varen donar collarets.
Les Hores, una corona de flors i Hermes va posar en el seu pit, mentides, paraules seductores i un caràcter voluble (ja hi som, les deesses, concedeixen a Pandora bens materials i el déu Hermes, baixes passions. Com podía anar bé la pobre Pandora?).
Prometeu va advertir al seu germà Epimeteo de no acceptar el regal dels déus, peró Epimeteo no el va escoltar, acceptà Pandora i la prenguè per esposa.
Gelosía o bones intencions?.."qui lo sá".
El càs és que, fins llavors, l.humanitat i el mon, havíen estat en perfecte armonía, peró Pandora va obrir l.àmfora que contenía tots els mals (l.expresió "caixa de Pandora", és una deformació reneixentista), alliverant totes les desgràcies humanes.
La vellesa, les malaltíes, el cansament, la bogería, el vici, la passió, les plagues, la tristesa, la pobresa, els crims......Apa que no va quedar descansada la tal Pandora.
Menys mal, que, Pandora va tancar l.àmfora just abans que l.ESPERANÇA també en sortís ( i no em refereixo a l.Aguirre, que aquesta bé que s.hi podía haver quedat per "in sécula seculorum").
I va correr cap als homes a dir.los que no tot estava perdut....
A bones hores!...Després de tamany desastre.
Ja ho sabeu, estimats mortals. L.Esperança és l.única cosa que ens queda, lúnica que no va sortir mai de l.àmfora de Pandora. Vès, que no vingui ara el "ximple" de torn i ens faci la gracieta de treure el tap.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada