A l,estiu, viatges, lectura i sobretaules.
Quina meravella!. Ni em recordo que tinc televisor a casa.
Estic dedicant el meu temps de lleure a escriure, pintar, planejar un viatge amb l,autocaravana (la nostra caseta dels cargols), prendre un refresc a la terrassa i a les bones converses amb els amics.
Fantàstic!. Això és vida i el demés son punyetes.
Es clar que no tot son bons moments i també de tant en tant, alguna mala estona toca passar peró vaja, es trampeja tan bé com es pot i…endavant.
Aquestes vacances i després de tornar del viatge que preparem a la Bretanya, començaré el meu primer quadre amb acrílic. Estic acabant un oli de un recó del llac de Banyoles que és un encàrrec i ja tinc ganes de poder entregar-lo i això que tot i que el vaig començar una mica per força, darrerament i ja en la recta final,.estic gaudint molt pintant.
En quant a llibres, he començat “Todo bajo el cielo” de Matilde Asensi (no en puc dir rés encara) i rellegeixo per ensima vegada “El petit príncep”, una meravella.
Dels amics, ahir varem sopar am l, Andreu i la Isabel a casa seva. Uns amfitrions fantàstics i una bona conversa, massa curta perquè les hores en bona companyia passen massa aviat i ja se sap, els avis i les iaies a dormir com els infants….
Avui a dinar amb la Carmita . Una amiga en majúscules.
La Carmita es una dona gran segons el seu DNI i jove, molt jove segons tots els que coneixem el seu caràcter alegre, vital, optimista.
Feia molts dies (massa), que teníem pendent passar una tarda juntes parlant davant un got de cafè amb gel que és el que toca amb la calor. Una beguda que tonifiqui que refresqui i que es pugui beure a glopets, sense pressa.
Hem dinat , rigut i parlat fins al llindar de la fi de la tarda.
Quedem per un altre dia ben aviat, abans que acabi l,estiu.
Continuarem la conversa que no acabarem mai perquè sempre, sempre, tindrem coses a compartir.
Fins aviat Carmita.
Quina meravella!. Ni em recordo que tinc televisor a casa.
Estic dedicant el meu temps de lleure a escriure, pintar, planejar un viatge amb l,autocaravana (la nostra caseta dels cargols), prendre un refresc a la terrassa i a les bones converses amb els amics.
Fantàstic!. Això és vida i el demés son punyetes.
Es clar que no tot son bons moments i també de tant en tant, alguna mala estona toca passar peró vaja, es trampeja tan bé com es pot i…endavant.
Aquestes vacances i després de tornar del viatge que preparem a la Bretanya, començaré el meu primer quadre amb acrílic. Estic acabant un oli de un recó del llac de Banyoles que és un encàrrec i ja tinc ganes de poder entregar-lo i això que tot i que el vaig començar una mica per força, darrerament i ja en la recta final,.estic gaudint molt pintant.
En quant a llibres, he començat “Todo bajo el cielo” de Matilde Asensi (no en puc dir rés encara) i rellegeixo per ensima vegada “El petit príncep”, una meravella.
Dels amics, ahir varem sopar am l, Andreu i la Isabel a casa seva. Uns amfitrions fantàstics i una bona conversa, massa curta perquè les hores en bona companyia passen massa aviat i ja se sap, els avis i les iaies a dormir com els infants….
Avui a dinar amb la Carmita . Una amiga en majúscules.
La Carmita es una dona gran segons el seu DNI i jove, molt jove segons tots els que coneixem el seu caràcter alegre, vital, optimista.
Feia molts dies (massa), que teníem pendent passar una tarda juntes parlant davant un got de cafè amb gel que és el que toca amb la calor. Una beguda que tonifiqui que refresqui i que es pugui beure a glopets, sense pressa.
Hem dinat , rigut i parlat fins al llindar de la fi de la tarda.
Quedem per un altre dia ben aviat, abans que acabi l,estiu.
Continuarem la conversa que no acabarem mai perquè sempre, sempre, tindrem coses a compartir.
Fins aviat Carmita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada