diumenge, 15 de març del 2009

Hortènsies




Tinc tres mates d'hortènsia plantades al jardí des de fa ja quatre temporades. I han anat creixent d'una manera espectacular fins a fer.se enormes com es fa aquest tipus de planta, i les flors son grosses com plats, o millor, com uns globus d'un color rosa fort. Crec que en el mon vegetal, les hortènsies, deuen ser com en el mon humà aquestes matrones grosses, rodones i amb les galtes rosades i els llavis vermells.
Perquè tenen una presencia majestuosa i imponent. De "matrones florals".
Ara encara no. De moment, només en els llargs troncs, comencen a sortir tímidament uns petits poms de fulles verdes.
Peró es el preludi. Com un concert, apunten les primeres notes de la partitura i a mesura que avancin els dies i el sol sigui mes càlid i les nits i les matinades siguin mes suaus, el concert anirà arribant al seu punt àlgid i llavors les hortènsies del meu jardí, faran el seu particular "allegro" amb tota la plenitud.
Per alegria de la munió de cargols que vindran a tastar les seves tendres fulles.













Posted by Picasa

3 comentaris:

Esteve Muntada Molas ha dit...

Recordes les dues magnífiques hortènsies que tenia la mama a l'entrada de l'escala?. Ja sols arribar t'esperaven aquelles dues torratxes enormes amb tot aquell bé de Déu de flors!. Era el preludi ideal al seu magnífic somriure.

Andrea. ha dit...

M'agraden les flors, però ultimament com més lluny millor!!!!
Que m'espera una primavera plena d'estornuts!!!!
Gaudeix-ne d'aquestes hortènsies...

Arda ha dit...

Trencanous. I tant que les recordo!.
I en tinc un parell de "fotos" que buscaré per incloure-les al blog en homenatge a la mama i al seu amor a la natura.


Luthien. Em sap greu la teva alérgia primaveral. Es cert, arribem a una estació de l'any força molesta per la gent més sensible al pol·len.
Cuidat i mirat les plantes de lluny....quin remei!.