Trencaclosques

La vida es com un immens trencaclosques on voldries que encaixessin totes les peces perfectament i no hi ha manera. No es possible.
Sempre falta alguna peça i sempre n'hi ha que no encaixen, com si les haguessin tretes d'algun altre trencaclosques que no es el que t'ha tocat a tu.
Es desesperant!.
Peró es clar; la ironia està en que tots volem el mateix model:
El de la salud garantida.
El de l'amor correspost.
El del benestar econòmic.
Senyor venedor dels trencaclosques de la vida....no en te mes d'aquells que fan viure sense sobresalts?.
Ah!. Que ja no en queden?...
Perdoni, no l'havia entès. El que m'està dient es que d'aquest model no n'ha tingut mai cap?. Que no existeix?.
Llàstima. Seria tot un èxit, no l'in càpiga dubte Senyor.
En fi.
No tinc altre remei que continuar amb el que m'ha tocat....a veure?...aquesta peça va aquí...aquella es d'allà dalt....aquesta sembla que em sobra....aquesta no encaixa enlloc....
Uf!.
I es cas es que tinc el deure vital de completar el meu trencaclosques.
Fins que encaixin totes les peces!.

CARLOS, en majúscules.

Carlos ha mort.

Una mort física. espiritualment, serà amb mi per sempre. Amb mi,i amb la gent que l'ha conegut, com jo, a través del seu blog.

No he pogut veure el seu somriure, la seva mirada, escoltar la seva veu, no conec cap dels seus gestos, ni el só de les seves rialles, però Carlos ens ha fet el regal de la seva ànima.

Preciosa ànima!.

Un regal etern. El mes valuós de tots els regals que un ésser humà pot fer als altres.

Ha compartit amb tots els que l'hem estat seguin,l'esperança, el dolor, el fred, la ràbia, el desconcert, la felicitat, l'amor...

Va embarcar-nos a tots en una nau de vida i d'esperança. De coratge i de lluita. Un vaixell que finalment ha arribat a port.

I ell n'ha estat el Capità. Per tant, ell sabia on volia arribar i nosaltres estarem amb ell allà on vagi. Incondicionalment.

No qüestionarem el final del viatge.

Ens deixa tant d'enyor!.

Peró no ens deixa pas orfes. De cap manera!. Ha delegat en la seva estimada Capitana el comandament de la nau. I als seus pares. I els seus germans. I els seus amics que ara som legió!.

Carlos es una d'aquestes persones que deixa'n empremta. Si no heu seguit el seu blog, no podeu saber del que parlo amb tot el que comporta aquesta paraula "empremta".

Us convido a llegir-lo. Us recomano de tot cor que el llegiu. Descobrireu un ésser humà d'una vàlua impressionant. Un home jove, amb la vida recent estrenada, amb tantes il·lusions i projectes com qualsevol persona de la seva edat. I sincerament, no crec, que en Carlos no les vegi mai complertes.

Ha tingut uns companys i companyes en el seu curt viatge, que moltes persones que arribaran a velles, no hauran somiat poder gaudir mai.

Carlos no ha estat vençut per una greu malaltia. A Carlos no el venceran mai ni les pitjors onades, ni els mars mes embravits, ni les pitjors tempestes, ni els vents huracanats.....ara no. Mai!.

Perquè te tants cors rema'n al seu costat!.

Capità: Estàs embolcallat per el blau del teu oceà. I ens tens amb tu. Ensenye'ns el rumb si et plau.

Ensenye'ns el rumb......


El regal d'en Carlos: enisticblogspot.com

Ha nascut la Xal

Ha nascut la Xal.

Només te tres dies i es una gosseta schnauzer miniatura color sal i pebre.

Serà la companya de jocs, de viatges, de vivències de la Juca, la nostra gossa schnauzer miniatura color plata.

Volíem fer criar la Juca però es massa petita de tamany i el veterinari ho desaconsella. Hauríem de trobar un mascle tan perit que no es possible. Per aquesta raó, el criador que ens la va vendre, no se la va voler quedar. Perquè no es bona per tenir cadells.

Tan se val. Hem decidit que tingui una companya.

Volem que no estigui sola, que tingui amb qui jugar, amb qui compartir viatges, carícies, divertiments i pinso.

D'aquí a quinze dies, la podrem anar a veure. Ara es massa petita, es cob el "ratolí" de l'ordinador.

Farem fotos perquè encara no ens la podrem emportar a casa fins d'aquí dos mesos.

Ei petites!. Arriba un nou membre a la família i en honor vostre, porta les vostres tres inicials per nom: XAL

Vacances a la Molina

Ja fa uns quants anys....no masses eh?.

Suposo que te'n recordes.

M'ha vingut a la memòria i no he resistit la temptació de "penjar-la".

Trencanous "l'alter ego" de l'Esteve

Ni en el teu blog ni en el meu.
Ha sigut en un altre lloc d'aquest univers fascinant, intimista, exasperant, subtil, simpàtic, immens, dels internautes lectors-escriptors.
He llegit el millor text que has escrit mai!.
Se que t'ha arribat al fons de l'ànima la dura travessia del nostre admirat Capità.
I se (et conec prou be), que has plorat.
I val la pena, molt, plorar, emocionar-se per les coses que ens arriben a l'ànima d'aquesta manera tant viva.
No deixis el vaixell, si et plau.
Se que no ho faràs. Tu no ets dels que "abandonen" els companys a la seva sort.
Saps que t'estimo germà....
Molt!.

Eleccions

Que si he anat a votar?......doncs si.

Que si no estic desenganyada de la classe política?.....també.

Que m.he esgarrifat en veure la quantitat de paperetes?.....oi tant!.

Que perquè hi he anat doncs?.

Perquè m'esgarrifa pensar en qui pot dirigir en un futur el destí d'Europa.

I la única manera que conec per evitar-ho, es anant a votar la gent que crec "menys dolenta".

No em quedaré a casa decebuda, desencisada, enfadada i tots els "adas" possibles i sense moure un dit.

El meu vot, es a les urnes. A partir d'ara, tinc dret a criticar la feina dels que han escollit representar-me. Jo no els he pas triat a ells. Son ells els que per idealisme, per altruisme, per orgull, per patriotisme, per oportunisme, per egoisme i per tots els "ismes" posibles, es posen en aquest merder de la política.

I em pregunto: Hi haurà un sol home bo i honest entre tanta porqueria?.

Ai els primers amors!!.

Aquells que es recorden tota la vida. Son com el primer cigarret, la primera sortida de nit, el primer cotxe (de segona mà i gràcies), la primera bicicleta "de dues rodes", la primera copa, el primer vestit de nit, la primera revetlla, el primer ball....

Jo crec recordar el meu primer amor prop dels deu anys.

I ara tinc un dilema:

La meva neta de 22 mesos, no en te un, no, no, en te al menys tres (que jo sàpiga), i l'hi vull fer un regal, relacionat amb un d'aquests amors incondicionals que sent ara mateix, a una edat tant i tant tendra!.

M'agradaria que algú m'ajudes.

Que l'hi compro?.....

El Mickey Mouse?

El Winnie the Pooh?

La Hello Kitty?

Tots tres?.

Ep!, que ja m'ho deia la mama, "tres son multitud".....

Ho consultaré amb el coixí.