Pastis de pastanaga

Ingredients per 6 persones.

300 g. d'ametlles

200 g. de sucre

La pell d'una llimona (només la part groga)

300 g. de pastanagues pelades

4 ous

80 g. de farina

1 sobre de llevat Royal

Un pessic de sal

mantega i farina per el motlle

Sucre glass

Preparació:

Ratllar les ametlles fins a deixar-les ben fines.
Ratllar les pastanagues.
Es tamisa la farina i la barregem amb el llevat, a continuació, afegim l'ametlla i la pastanaga.
Es baten els ous amb el sucre, s'hi afegeix la pell de la llimona ratllada i el polsim de sal.
Ho triturem tot amb la batedora.
Untem un motlle amb mantega i l'enfarinem, fent saltar el sobrant de farina, només que quedi "nevat".
Escalfem el forn a 180º
Posem la barreja en el motlle i l'enfornem uns 40 o 45 minuts.
El "punxem" per veure si ja es cuit i després de desmot-llar-lo, l'empolvorem amb el sucre glass.

Aquesta es la manera com jo el faig, però mirant a Internet, he vist que hi ha qui hi posa una cobertura de xocolata, altres coco, altres nous etc.

A gust de cadascú. Es faci com es faci, surt molt bo. Prove-ho i bon profit!.

Agnès, aquesta recepta, va dedicada a tu especialment. Per quan tornis a trobar una pastanaga especial que mereixi una "mort dolça".

Jet lag

En qüestió de menys de 24 hores. Escassament en 16 o 17. Tant se val. El cas es que, el "jetlag" del que habitualment es parla, es correspon als símptomes que produeix en el nostre organisme, quan fem un viatge llarg, en el que es creuen diferents franges horàries.
De fet, el seu nom científic, es - "síndrome del canvi de franges horàries".
El nostre organisme, està programat per viure el dia i la nit.
L'acció de la llum del sol, sobretot la melanina, travessa els neurotransmissors. Molts processos corporals, es regeixen segons aquest "rellotge fisiològic" de 24 hores.
Aquest cicle d'activitat cada 24 hores, s'anomena "ritma circadià".
Si viatgem a una altre franja horària, es distorsiona el ritma circadià lo que pot provocar transtorns físics aguditzats per el propi cansament que produeix un viatge d'aquestes característiques.
I jo em pregunto:
Com es deu dir el trastorn que produeixen els canvis sobtats de temperatura?.
No, no.
No es val dir ni febre, ni grip, ni constipat, ni calfreds ni....res de tot això tant vulgar.
El que jo vull, es un nom científic o en el seu defecte, un nom al menys tan sonor i "pijo" com el de Jetlag!.
Un nom que estigui en consonància amb haver volat de Bankok a Helsinki i de Helsinki a Barcelona, passant dels 36º als -30º i als 8º.
Que no hi ha cos que ho aguanti senyores i senyors!!.
De tota manera:- Benvingut a casa fill!.

Cansada!!.

Me'n vaig a dormir!!.
Estic molt cansada. Molt.
Potser no us ho creureu, però he fet vuit trasllats de casa i he ajudat als meus fills en un parell dels seus i ara a la Mon i....
M'esgoten!.
M'esgoten però m'agrada ser al mig del "merder".
Omplir caixes i mes caixes.
Precintar-les amb la cinta que porta el "logo" de l'empresa de mudances.
Escriure el contingut de cadascuna i on s'han de deixar.
Embolicar les coses fràgils una per una.
Fer capses i mes capses amb la vaixella, la coberteria, la cristalleria, llibres i mes llibres, embalatjar quadres, productes de neteja, cassoles, olles, paelles, roba de taula, roba de llit, roba de bany, roba de "vestir", roba de .....
Buidar i descongelar la nevera. Rentadora, assecadora, ordinador, planxa, aspiradora.....
Les torratxes!. No ens descuidem les torratxes amb les seves flors i una petita olivera que va plantar el meu nebot Àngel i que està creixent de meravella.
I que me'n dieu dels "pongos"?.
Aquestes desenes d'objectes absolutament inútils que hi ha a totes les cases.
Ja pots "fer neteja" ja, que s'entesten en venir amb vosaltres a la nova llar!.
L'un, perquè ens el va portar la sogra d'un viatge a Galicia.
L'altre, perquè es un record d'un altre viatge una mica mes llunyà, que varem fer amb la parella.
Un tercer, que la veïna ens va obsequiar perquè l'hi varem regar les flors durant les seves vacances.
I el dels cunyats, i el de ves a saber qui, i el de no hi ha manera d'e recordar-me qui em va regalar una cosa tan horrorosa, i aquest altre i.....
En fi.
Ara potser us cansaré a vosaltres i tot.
El que he dit abans. Me'n vaig al llit. Em fan malt les cames, els braços, la ronyonada, la cintura, els peus.....i estic contenta. Per la Mon i la seva nova llar.
Encara queda molt per fer. Demà hi tornem.
Bona nit!.

La Mon canvia de casa!!.

La Mon es la meva germana bessona.
Jo soc la germana bessona de la Mon.
Ho deixo així, perquè cadascú esculli, qui es la bessona de qui. O sia:
Decidiu qui es l'original i qui es la còpia.
No us vull pressionar, però.....oi que seguiu el meu blog?. Doncs au, a mullar-vos!.
De fet, no te cap importància saber qui va ser la primera, ni quina es la gran, ni quina es la dominant, ni que si naps, que si cols.....
El que ara importa (en aquest moment,vull dir), es que son les dues tocades de la matinada, que no tinc ni mica de son i que a les set, em passa a buscar la Mon perquè demà (avui), es canvia de casa.
I jo vaig a ajudar-la.
Perquè hi ha molta feina a fer i desfer.
Perquè de passada, la "fem petar" com dues mallerengues.
Perquè ens divertim molt i riem molt quan estem juntes.
Perquè tenim una complicitat molt especial.
Perquè som tant diferents i tant iguales a l'hora.
Perquè es una dona vital.
Perquè l'estimo molt.
........
intentaré dormir les escasses quatre hores que em queden. Demà (avui), ens espera un "curro" important.
Ei!.
Sta. Mª. de Corcó, QUE VE LA MON !!!!!!

Cambrils

He conegut una altre cara de Cambrils.
Diferent de la de l'estiu quan els seus carrers "bullen" de vida.
Força diferent.
Estem en plena tardor, acostant-nos a l'hivern i Cambrils no ho sap. Al menys a mi no em sembla que el fred es vulgui instal·lar en aquest racó de la Costa Daurada que estic aprenent a estimar tant.
Es curiós.
Durant els primers anys de casats, a el meu marit i a mi, ens agradava anar a celebrar el seu Sant (Sant Josep), a Cambrils. Com que llavors era festiu, passàvem el dia fent un munt de kilòmetres (vivíem a Manresa i després a Granollers), tan sols, per anar a gaudir del sol, de l'olor de mar, d'una primavera avançada en uns paratges de clima mes suau i (com no), d'una cuina excel·lent!.
I ara, el destí ha volgut que el meu cor estigui repartit entre Taradell i Cambrils. Cambrils i Taradell.
I m'agrada.
M'agrada aquest "mar i muntanya" meu particular.
M'estimo el verd i el blau.
L'olor del bosc i l'olor del salnitre.
I durant l'any, aniré (aixi ho espero), intercalant el "naltros" amb el "nosaltres", el vent fort amb algun dia de boira, les matinades gebrades amb les nits temperades....
Fins aviat Cambrils....fins aviat!.

Una caseta per les gosses

Densa que tenim dues gosses a casa i una encara es un cadell, hi ha uns problemes de logística que ha calgut solucionar.
Hem comprat una segona menjadora. Cadascuna de les gosses, te la seva amb el seu nom. L'aigua no. L'aigua es compartida. No crec que hi tinguin cap objecció en beure del mateix recipient, en tot cas, no es queixen pas.
Hi ha dos sacs de pinso diferents. La Juca ja es adulta i la Xal encara es un cadell, per tant, a cada una, l'hi correspon un menjar adequat a l'edat que te.
I ara ve el problema logístic que mes maldecaps ens porta: La caseta!.
Els hi hem posat una caseta al jardí per mor de que s'hi puguin aixoplugar quan plogui, quan faci massa fred o massa calor...
No els agrada!.
No s'hi fiquen, no hi entren, no se la miren!. I ha costat una "pasta" renoi!.
El de la botiga (que entén amb gossos i amb casetes de gossos), ens diu que paciència, que tots fan igual al principi, que ho veuen com una cosa estranya i es malfien però que tots hi acaben entrant i quedant unes bones estones.
Tant de bo no s'equivoqui.
El meu temor, es que (llestes com son), no hagin entrat a Internet i hagin vist un altre model de casa que els hagi semblat mes adient.
Els hem comprat "una caseta" i elles potser somiaven en un "xalet per a gossos" amb tots els "ets" i "uts".....
Ens les estimem molt, però tot te un límit senyores i senyors!.

Reencarnació

Acabo de decidir en que m'agradaria reencarnar-me.

I ho he decidit sense que,(en cap moment), tingués ni el mes mínim dubte sobre la mena de persona que vull ser en la propera vida.

Les opcions que fins el dia d'avui tenien més números en el meu "ranking" particular, eren:

Una "Primma Donna" hereva de la veu de Maria Callas.

Una actriu de teatre com la Sara Bernard.

Una ballarina com la Pavlova.

Una pintora com la Frida Kahlo

Una escriptora com l'Agatha Christie.

Una científica com la Marie Curie.

Per posar alguns exemples i donar-li al Destí, una serie de "pistes" sobre com voldria ser la propera vegada que em toqui tornar a venir a aquest coi de mon, i suposant que m'hagi merescut "repetir" com a persona, i el que em tinguin preparat, no sigui reencarnar-me en un rat penat, en una serp d'aigua o en una rata de claveguera (axó, seria el pitjor del pitjor. No suporto les clavegueres!!).

Ara però, l'hi ho facilitaré enormement al encarregat/ada , de repartir sobre el mapamundi, les ànimes, amb els seus corresponents cossos, que "gaudiran" d'una nova vida.

Vull ser la segona Mary Poppins!!.

Si us plau, si us plau, si us plau......

Concediu-me aquest favor que us demano de cor!. No es un caprici, no, no. Es una necessitat!.

Vull ser com "ELLA".

Necessito els seus poders!.

Tinc TRES NETES !!!!!!.

Ho entén ara senyor amo del Destí?. Vull fer felices aquestes tres princeses i he de ser una "Supercalifragilistiespialidosa-iaia"!!.

Tampoc es demanar tant! (dic jo).....