A les muralles de Carcassona, hem trobat un petit tresor, al menys per mí.
Uns "caballitos" o el que en castellà diríen un "carrusel", d'aquells tan bonics amb moltes filigranes daurades, molts colorins i molt regust "demodé".
No he volgut resistir la tentació de pujar i fer una volta amb aquella música carrinclona, en un dels cavalls que, extranyament, son més petits del que recordava!.
L'avi Josep també s'ha engrescat i per el bé de la seva reputació, en comptes d'incloure el "video", penjo la foto.
No,no, que carai, penjo el "video"......si no, perqué es posava a cantar.....no és culpa meva.
Fa tanta falta que plogui!.
4 comentaris:
Qui no té feina, el gat pentina, i qui no té Xènia, pels cavallets camina.
Volia dir Nostàlgia, ja s'entén oi?...
M'estimaria més no haver de pentinar el gat...
Xènia, vols venir a casa de la iaia?.
Ah fill, ja he pogut possar la capçalera que volía al bloc "som dones" i també n'he possat una en el meu bloc....no l'he sapigut fer més petita...je..je.
Així m'agrada!!!
Què no sigui l'única que no perd l'esperit infantil.
X cert, quina és l'adreça del blog "som dones"???
Publica un comentari a l'entrada