Les deu del matí i encara amb la gelada de la nit en els recons mes ombrívols.
Truquen a la porta.
Es una senyora que no conec i m,acosto a la reixa del jardí sense obrir (encara) per saber que vol.
I està trista i amoïnada .
Hem demana que perdoni la molèstia de presentar-se a casa meva sense que ens coneguem.
I m,explica:
Te gats. Ni un , ni dos, ni tres....molts gats. Uns dotze o tretze, depèn del dia ja que els felins son molt “rondaires” i de vegades algun no torna durant uns dies, o en marxa un i en venen tres....
I entre tots, en te un de preferit. Una gateta grisa, molt manyaga i molt sociable. Es diu Nina i fa dies que no la veu.
M,explica que va posar una tanca electrificada perquè els gats no marxessin del jardí, i que en la majoría dels cassos, ha funcionat, peró no en el cas de la Nina.
I es que la gateta, entrava a casa i feia la seva santa voluntat.
L,esperava al carrer quan tornava de la feina i seguia el cotxe fins a dins del garatge fent uns “marrameus” de benvinguda.
I no ha tornat.
I la seva mestressa, està realment amoïnada per l,animalet. –Si sabés que s,he la ha quedat algú que l,estimi i la cuidi....(diu tota trista). El que hem preocupa, es que l,hagi ferit o mort algun gos o algun cotxe!.
I l,entenc, perquè estimo molt les bestioles.
Algú l,hi a dit que per el meu barri, havien vist una gata menuda i grisa i que podia ser la Nina. Peró no, no ho es.
La gateta que de vegades entra al meu jardí, fa una “volta de reconeixement” i s,en va, es diu Nil i es de la casa del darrera.
La dona queda decebuda....confiava que fos la Nina. No hi ha hagut sort.
-Continuaré buscant (m,ha dit), i perdoni la molèstia.
No, no ha estat cap molèstia. Ha estat una visita entranyable. No ens coneixem de res tot i viure en el mateix poble.
Ara ja ens coneixerem i ens saludarem si ens trobem per el carrer.
I durant uns dies (segur), aniré mirant si veig una gateta de color gris, i si la veig, cridaré Nina, Nina, bsss, bsss.
A veure si hi ha sort.
Truquen a la porta.
Es una senyora que no conec i m,acosto a la reixa del jardí sense obrir (encara) per saber que vol.
I està trista i amoïnada .
Hem demana que perdoni la molèstia de presentar-se a casa meva sense que ens coneguem.
I m,explica:
Te gats. Ni un , ni dos, ni tres....molts gats. Uns dotze o tretze, depèn del dia ja que els felins son molt “rondaires” i de vegades algun no torna durant uns dies, o en marxa un i en venen tres....
I entre tots, en te un de preferit. Una gateta grisa, molt manyaga i molt sociable. Es diu Nina i fa dies que no la veu.
M,explica que va posar una tanca electrificada perquè els gats no marxessin del jardí, i que en la majoría dels cassos, ha funcionat, peró no en el cas de la Nina.
I es que la gateta, entrava a casa i feia la seva santa voluntat.
L,esperava al carrer quan tornava de la feina i seguia el cotxe fins a dins del garatge fent uns “marrameus” de benvinguda.
I no ha tornat.
I la seva mestressa, està realment amoïnada per l,animalet. –Si sabés que s,he la ha quedat algú que l,estimi i la cuidi....(diu tota trista). El que hem preocupa, es que l,hagi ferit o mort algun gos o algun cotxe!.
I l,entenc, perquè estimo molt les bestioles.
Algú l,hi a dit que per el meu barri, havien vist una gata menuda i grisa i que podia ser la Nina. Peró no, no ho es.
La gateta que de vegades entra al meu jardí, fa una “volta de reconeixement” i s,en va, es diu Nil i es de la casa del darrera.
La dona queda decebuda....confiava que fos la Nina. No hi ha hagut sort.
-Continuaré buscant (m,ha dit), i perdoni la molèstia.
No, no ha estat cap molèstia. Ha estat una visita entranyable. No ens coneixem de res tot i viure en el mateix poble.
Ara ja ens coneixerem i ens saludarem si ens trobem per el carrer.
I durant uns dies (segur), aniré mirant si veig una gateta de color gris, i si la veig, cridaré Nina, Nina, bsss, bsss.
A veure si hi ha sort.
1 comentari:
A veces se nos cruzan en la vida personas desconocidas por motivos en apariencia irrelevantes. Pero si nos paramos a pensarlo, aunque los motivos sean de verdad irrelevantes, a veces, algunas veces, nos dejan una huella de humanidad, de complicidad que nos hace descubrir que somos más iguales que distintos, que nuestros sentimientos y afectos se parecen mucho unos a otros, que, en definitiva, todos necesitamos dar y recibir amor.
He vuelto de nuevo a la casa de Arda, al seno de la tierra según el maestro de la fantasía, a la realidad vista con ojos tiernos y al mismo tiempo irónicos. Estaré por aquí a menudo, aprovecharé las posibilidades que nos da la tecnología para leerte, para recrearme en esas cosas menudas que cuentas de forma tan hermosa. Lamento no "parlar catalá" pero me encanta leerlo, espero que aparezca Nina.
Publica un comentari a l'entrada