Per fi tenim la Xal a casa.
La varem anar a buscar fa nomes tres dies. De moment estem en la fase d'adaptació però som optimistes.
La primera nit, va plorar força fins que a les cinc de la matinada, en Josep es va llevar i s'en va anar a la sala amb ella. Llavors va callar.
Aquesta nit passada, ja ha dormit fins les vuit del matí i tan sols va estar plorant una estona abans d'adormir se.
Aquest matí han jugat ella i la Juca una bona estona, perseguint-se la una a l'altre i movent les cues alegrament.
M'han comentat quer el període d'adaptació, sol ser d'una setmana i crec que "progressem adequadament".
Ara, mentre escric, la tinc a la falda. Son dos kilograms de bestiola que fan de bon suportar. Es molt bonica i eixerida. Seran amigues amb la Juca, sens dubte.
Es qüestió de temps. No gaire, em penso....ja ho veurem.
1 comentari:
Quina cucada!!!!
Publica un comentari a l'entrada