Barak Obama, premi Nobel de la Pau.

S'en parlarà abastament. Es clar que si. Es el President dels EEUU, te carisma i la premsa, s'en farà l'oportú ressò.
No em toca a mi, escriure i descriure les virtuts de Mr. Obama. Ja ho faran (i molt millor), els professionals del periodisme.
El meu "granet de sorra" als rius de tinta de lloances, als editorials dels diaris, els informatius de televisió, fins i tor, als programes del cor, es una fotografia.
Aquesta que veieu.
La d'una mare amb el seu fill de pocs anys.
I perquè?.....Doncs, perquè aquí (i abans segurament), varen començar les lliçons que l'han fet ser com es.
De petit. De ben petit.
No es pot esperar res de l'arbre que no es rega amb amor, que no es poda, que no s'he l'hi treuen les males herbes.
I si, del que s'en te cura dia a dia, veient com creix, com s'adreça, com dona fruits.
Amb amor i disciplina.
Amb valors.
Axí es fan els grans homes i les grans dones.
Aquest es el tipus de persona que necessitem per dirigent.
No ens calen prepotents bocamolls i immorals de cabells tintats i verb groller.
No ens fan cap falta.
L'enhorabona, mister Obama.