En Pau i els vidrets de colors.

Hem passat el cap de setmana a Cambrils.
L’última setmana de vacances abans d’incorporar-nos a la rutina diària.
Ja fa una setmana que varem tornar del viatge per terres de França. Sembla mentida!.
Dels 15 dies passats amb les dues “casetes dels cargols” (altrament dites autocaravanes), en queden molts records i un munt d’anècdotes .
Peró aquest post va per en Pau.
El membre més jove de la colla dels cargols.
En Pau es una meravella de persona. Que te defectes?..i es clar que en te, peró jo no els hi se trobar, ves per on!.
En Pau col·lecciona vidrets de colors que troba a la sorra de les platges. M’explica que cada trosset de vidre, te la seva historia encara que no la podrem saber mai peró ens la podem imaginar o inventar.
Ves a saber de quin vaixell va caure l’ampolla que es va trencar en arribar a l’escull.
I deixa volar la seva portentosa imaginació, terres enllà…mars enllà. No te fronteres ni pàtria ni ports d’arribada. Només te centenars de vidrets de color arrodonits per l’aigua, el salnitre i els dies i dies de festeig amb la sorra.
Quan l’hi pregunto a en Pau perquè els col·lecciona, em diu molt seriós i una mica sorprès perquè jo no hagi endevinat una resposta tan evident:
Em fan feliç !.
I ara us dic un secret:
En Pau i els “vidrets” de ser feliç que l’hi regalen les ones, son el meu “Petit Príncep” particular i les seves particulars histories.
A les platges de la Llosa, a Cambrils, aquest cap de setmana he trobat forces trocets de felicitat per regalar-te Pau.
Ah!. Es cert, buscant-les i pensant en tu, he estat feliç!...

Els PC's tambè fan vacances

Cibernautes, on sou?.
Al mes d’Agost, no podem posar-nos malats, no podem tenir una averia al cotxe, no se’ns pot espatllar cap electrodomèstic, ni tenir una fuita d’aigua a casa, ni …..
Tothom està de vacances!.
I els meus amics internautes?. Doncs també es clar.
On sou?.
A platja d’Aro?, a les Maldives?, a la Patagònia?, a la Lluna?....
El meu ordenador ha quedat orfe!.
Torneu aviat si us plau. Us enyoro.
Ah!. Recordeu-vos de tornar carregats de bones “fotos”, d’anècdotes divertides o no i d’aventures i desventures “vacacionals”.
Les meves amb la caseta dels cargols….ben aviat!.

Trampa !!.

Hi ha coses que les entenc, d’altres, que les vull entendre, algunes procuro entendre-les.
No estic fent un joc de paraules, no es aquesta la meva intenció.
Vull dir, que hi ha coses que ni vull, ni puc ni em dona la gana de voler entendre el perquè es fan.
El perquè les fan així, perquè no es que ho siguin de manera establerta, es que hom les canvia per el seu propi interès, el seu lluïment personal i mil i un motius mes. Tots ells rastres, sens dubte.
Avui he sentit l’himne dels JJOO de la Xina.
No en vaig tenir l’ocasió abans perquè estava de viatge i no vaig veure res de la cerimònia inaugural ni tampoc en vaig llegir res.
La veu de la cantant (que he endevinat una nena petita), m’ha deixat absolutament impressionada. He corregut a buscar a la “xarxa”, qui era aquesta menuda de veu prodigiosa i si m’era possible trobar la cançó.
I aquí comenta la meva decepció per la (bona feina?), en la cerimònia dels Jocs Olímpics.
La nena que va veure tot el mon en els seus televisors, cantant l’esmenta’t himne….era una colossal enredada!. La petita no n’és culpable, es clar, encara no, ja aprendrà el que l’hi estan ensenyant: a fingir, a mentir, a ser una “trepa”. I com ella, milions de menuts.
L’autentica cantant, la posseïdora d’una veu tan meravellosa, no es fotogènica. Te les dents separades, no es mou amb tanta naturalitat davant les càmeres. I el mes important: El país (la Xina) ha de ser representat per una bellesa, no per una noieta poc agraciada.
Peró l’hi heu pres la veu poca-soltes.
L’hi heu robat la il·lusió.
L’hi heu ensenyat que es dona mes valor a l’embolcall que al contingut, encara que aquest sigui un tresor.
Estúpids
No hi vull prendre part.
Per tu petita YANG PEIYI amb les teves dents separades, i la teva carona arrodonida: EL NOSTRE APLAUDIMENT I ADMIRACIÓ.
I per tu petita Lin Miaoke, sort en la vida. Que el destí et porti lluny de manipuladors i mentiders.
Si no n’heu tingut l’ocasió, escolteu la cançó i gaudiu amb la veu de la Yang. Recordeu la seva carona i mireu aquesta boqueta capaç d’emetre aquets sons meravellosos!.

"La garra del tigre" , "El águila y su presa"

No hauria d’haver escrit el post sobre Su-dokus….
Algú mal intencional m’ha regalat un llibret dels nivells 7 i 8 !.
Jo ni sabia que existissin aquets nivells. Per “xula”, ja m’està bé. Ah!, el llibret en qüestió, deixa clar que son “tablas muy difíciles”, “para virtuosos”, i inclou una mena d’estratègia enrevessada, que s’anomena “La garra del tigre”….
També (com a ajuda suplementària), l’autor explica que per assimilar l’estratègia de la “garra del tigre ”, convé recordar que es una extensió de la del nivell 4 anomenada “el águila y su presa”…?????.
Help!!!.
Algú m’ajuda???
De moment, se’m ha quedat una cara de sorpresa com la del tigre de la foto, que dit sia de pas, deu ser el fillet del de la “garra”….suposo.

Les coses del Japó

El Japó es moltes coses.
Per els occidentals, es exotisme en estat pur, son els seus paisatges, la seva tecnologia, la seva gent amb els seus modals d,un refinament exquisit, es la disciplina en el treball, els trens bala, el mont Fuji al bell mig del arxipèlag, els cirerers en flor al gener, les misterioses geishes, el sushi…….i el SUDOKU .
Tot i ser l,invent d,un americà, el sudoku s,ha popularitzat a traves dels japonesos i la seva pràctica compta ja amb milions de seguidors addictes entre els que m,hi compto.
El sudoku ja no tè misteris per a mi (gairebé cap)…..
Estic preparada per llançar un repte a qualsevol “sudoku-manìac”
Perquè estic tant pletòrica?. Perquè he acabat el meu primer llibre de 400 sudokus fins al nivell 5 (no se si hi ha algun nivell superior).
A partir d,avui, el Japó, per a mi, serà tot el que he esmentat anteriorment amb moltes mes coses que vulgueu afegir-hi més el SUDOKU!!!.
Sayonara….

Pintura

Deso la paleta els colors i els pinzells fins el setembre.
Faig un repàs dels anys que porto anant a l,estudi de pintura amb en Ferran i repasso mentalment els llocs on he viatjat i conegut la seva llum particular a traves de les teles i els colors..
Venècia primer, el gran canal i Ntra. Sra. De la Salutte.
En segon lloc, a la plaça major de Vic. Esplèndida i acollidora.
Immediatament desprès, a la Toscana, a un camp de gira-sols d,un groc intens.
El proper destí, Cadaquès. Inconfusible el seu mar i la silueta de la seva església.
Avui i de moment el meu últim destí “tour-pictoric”, el llac de Banyoles.
A la tornada, m,espera un fons marí ple de peixos de colors, de coralls i d,algues….amb arpillera i relleus. Veurem que en surt.
Fins llavors. Bon estiu!.

Vagàncies.

Vagàncies!!!!.

Si, si, ho he escrit bé. Son les “vagàncies” de milions de persones, les mal anomenades vacances (etimològicament desconec el seu origen) perquè habitualment son dies dedicats a axó, a fer el mandra, vaguejar i poca cosa mes.
Exceptuant (axó sí), els que som amants de l’aventura controlada per aquets mons de Deu, i pretenem conquerir les terres d.Asterix i d.Obelix de manera pacífica . Prometem tastar les “pocions màgiques” de la Bretanya i de la Normandía i si ens tornem irreductibles….bona senyal !. A la tornada proposarem canviar la “ratafia” per els caldos de la pàtria Gàl·lica com a beguda nacional catalana.
Ja us en farem cinc cèntims. Pensem “pernoctar” en poblets de l’interior que ofereixen als auto-caravanistes, una o dues nits com a màxim en finques particulars de gent de la regió.
Per els que opteu per fer el “gos”…..Bones vacances!.
Per els que instal·lats en un hotel o en un càmping, gaudireu de “sol i platja”…..Bones vacances!.
Per els que amb la motxilla a l’esquena anireu a fer vida sana a les muntanyes d’arreu…..Bones vacances!.
Per els sacrificats usuaris dels aeroports al mes d’agost…..Bones vacances!
Per els que us quedareu a les semidesèrtiques ciutats …..Bones vacances!.
I per tots aquells que us haureu de conformar en deixar-les per la tardor, els que no en podeu fer, i sobretot per els que no en feu precisament perquè les fan els altres i esteu servint-nos aquell gelat, aquella cervesa que deixa la gerra “entelada” per el fred, que netegeu els càmpings, hotels, “xiringuitos” i terrasses…..Bon estiu i gràcies !.
Una abraçada especial per la caixera del “súper” del càmping on he estat aquest cap de setmana, perquè ha hagut d’aguantar una colla d’estúpids prepotents i ho ha fet amb una gràcia i una paciència cobejables. Ah!. Aquesta noia, es universitària, parla tres idiomes i viu a Córdova. Les seves vacances son per fer uns “calerons” que l’ajudaran a tirar endavant la seva carrera perquè ja se sap, en aquest país, és mes complicat i mes costós fer-se amb una bona formació, que fer el “vago”.
Fins a la tornada i bon estiu a tothom.