Sortim de Carcassona a primera hora del matí perquè el nostre destí es lluny.
Volem arribar a Gironde sur plage, a la costa oest a la regió d,Aquitània i ens queda tota la jornada de camí.
Ens aturarem per dinar i abans d,axó, també farem alguna parada per estirar les cames. En Josep, com cada dia, ens “canta” els quilometres, les hores que preveu el navegador i recorda a l,Esteve, la necessitat (ves per on), de repostar de carburant no més tard de que l,agulla senyali que queda 1/4 de dipòsit.

I es que l,Esteve, te una incontrolable necessitat morbosa, d,apurar les reserves al límit!. Ja n,he tingut l,experiència en un viatge anterior….al final varem riure molt peró fins que no varem trobar l,àrea de servei , teníem l,estomac ple de papallones voleiant sense control…uf!. Els viatges amb l,Esteve no son mai avorrits us ho asseguro.
Després de dinar en una de les innumerables “aires” de descans franceses (força boniques en general i netes), reprenem viatge.
Passem tan a prop de Bordeus i sabent que ha estat declarada “Patrimoni de l,humanitat” per la UNESCO, decidim sumar uns quilometres més a la ruta del dia i poder fer un petit “tur” turístic sense baixar dels cotxes.
I aquí es compleix un dels mals presagis d,en Josep: “Si entrem en una població gran amb les autocaravanes , SEGUR que ens perdrem”.
Doncs si , hem perdut en un obrir i tancar d,ulls, l,Esteve, la Diana, la Lluna, el Pau i el Net !.
Els hem recuperat via telèfon mòbil, donant a la Diana les indicacions pertinents:

“Direcció París Diana, després de deixar la sortida de Bergerac (la del Cirano….), ens esperem a la primera àrea de servei que trobareu, una TOTAL, d,acord?...Està entès Diana?.......Aurrevoire!!.
Al cap d,uns llaaaaargs minuts, apareix l,autocaravana dels nostres companys. Continuem que aquí no ha passat res. Ah!. Marxem amb la convicció de que valdrà la pena en una altre ocasió, una visita amb calma a la ciutat.
Queda anotat al “quadern de bitàcora” per un proper viatge.

Els campanars

Un denominador comú en les esglésies que veiem en els idíl·lics poblets de teulades grises i façanes de pedra, en la nostra ruta per la Bretanya francesa: Els campanars.
Son unes enormes piràmides, altes, molt altes i esveltes.
Criden l,atenció ja en la llunyania.
Son campanars prims i punxeguts que s,enlairen desafiants cap al cel.
Si els campanars, son les “plataformes d,enlairament” de les ànimes dels difunts camí del cel, segur que els francesos son els primers en arribar-hi. Si després entren o no entren, aquesta es una altre qüestió!.

Carcassona, país càtar.

Fem la primera nit a Carcassona. Pensem que val la pena aturar-nos en una ciutat que en Josep i jo ja coneixíem peró no ens feia res repetir la visita. Va valer la pena. La fortalesa es una meravella i si ets saps abstreure de la quantitat de gent que hi ha el mes d,agost, passes una estona deliciosa deixant-te portar a l,època dels càtars.
Dormim en una àrea especialment equipada per autocaravanes (axó es comú a França),
En un lloc privilegiat per contemplar l,imponent construcció.
Abans d,anar a dormir, fem una caminada per la ciutat moderna sense deixar de contemplar des de diverses perspectives, el meravellós espectacle de la ciutadella il·luminada.
En tornar a les autocaravanes…sorpresa!.
N,hi ha tantes, que la nostra “caseta dels cargols”, ha quedat “encaixonada” entre dues autocaravanes mes i no passa ni un bri d,aire. Fa moltísima calor..uf, quina nit ens espera!.
A la nostre esquerra, una família basca amb dues menudes que reclamen constantment el seu “aita”.
A la dreta, uns italians força sorollosos fins que s,en van a dormir. Abans peró preparen el navegador per la ruta de l,endemà i sentim una veu femenina que els va indicant: “destra” o “sinistra”, segons la ruta marcada.
Estem atapeïts, que hi farem!. Es l,inconvenient de les dates que hem triat per viatjar peró era o axó o quedar-nos a casa.
L,Esteve, la Diana i els nens, han tingut mes sort o mes “picardia”.
Ha col·locat el seu vehicle perpendicular a els altres i els ha quedat un lateral lliure…punyeters!!!.

la tripulació

La resta de l,equip (per ordre d,edat):
La Carme, la Diana, la Lluna i el Pau.
I amb 4 potes:
El Net i la Juca
Les funcions de cadascú, queden marcades per les necessitats de cada moment, a saber:
Carme i Diana:
Intendència, avituallament, brigada de neteja…..”avantguarda” per triar lloc de pernocta, etc, etc.
La Lluna i el Pau:
Col·laboren en les tasques d,acampada, en fer jugar els gossos, en que no els falti l,aigua i el menjar. Son els encarregats de les bicicletes, pilotes, els iPot,s i tot el relacionat amb el temps de lleure. Ah! I una qüestió important. El Pau es el fotògraf oficial del viatge i la Lluna amb el somriure permanent als llavis, la felicitat en estat pur.
El Net i la Juca:
Dos col·legues a estones i en altres moments, el Net ha de posar a ratlla la petita “emprenyadora”, i es que es difícil per un senyor gos fet i dret, compartir espai amb una eixelebrada de tan sols un any i mig.

"el timoner"

L,Esteve
Les anècdotes del viatge aniran a càrrec seu, segur!.
Es l,home tranquil. L,home de l,enginy i dels jocs de paraules.
L,home de la broma i la calma.
Es l,altre cantó de la moneda…serà divertit veure’ls planejar les sortides.
El capità mana…..el timoner riu i……anem tirat “milles”.
Bon viatge!.

Comencem el viatge!.

Els “membres de l,expedició” Catalano-Francesa:
En Josep:
L,home de l,estadística: Que si portem un promig de tants Km/hora.
Que si aquets 40 Km. que acabem de fer per carretera nacional en mitra hora, els haguéssim pogut fer per autopista, ves a saber quanta estona hauríem guanyat.
Aquí el gasoil ens ha valgut a 1,51 euros/litre. Abans l,he pagat a 1,41 i en l,anterior àrea, a 1,53. T,en adones de la diferencia?.
Ja porto x dies sense fumar, ostres!. Hi ha moments que ho passo malament, sort que em distrec.
Ah!. I també es l,home del “navegador”. Com si diguéssim, el capità que ens ha de guiar a port.
A les seves ordres senyor!.

Anecdotari d'unes vacances

Es un divertiment per els que hem gaudit i patit les “facècies” d,unes vacances.
Ha estat divertit, alliçonador i emotiu. Al menys per mi.
M,ha donat l’oportunitat de la descoberta de: paisatges, persones i…en Pau, la Lluna, la Diana i l’Esteve. Ah! I el Net .
“Els amics te’ls tries, els parents te’ls trobes”. D’acord…doncs a partir d’ara, renuncio al meu “parentiu “ amb els esmentats companys de viatge i els atorgo (per gràcia de les seves virtuts), la categoria d’amics. Apa!. Perquè si, perquè s’ho han guanyat.
A en Josep, el fins ara únic company de viatge en la nostra “caseta dels cargols”…..ànims amb la teva lluita conta la “bruixa nicotina”…guanyaràs segur, “super.mega.avi.guay”!.
Continuarà!.