dilluns, 14 d’abril del 2008

Per molts anys Mireia


Una mare no oblida mai el moment de veure per primera vegada la carona del fill acabat de neixer.

Com podia ser, que tan petita fossis tan bonica?.

Tenies els ulls molt "axinats" i el poc cabell molt ros.

Unes galtes i una careta rodones i amb un color de salud preciós.

Vas ser una nena molt riallera, sempre de bon humor, bona menjadora i dormidora....hem recorda tant a tú la petita Xènia!.

I avui.....la trentena !!.

Saps comb t'estimo filla.

Que siguis molt feliç !.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

Moltes gràcies mare. Tot el que sóc i tot el que tinc (si més no la majoria de coses) és gràcies a tu i al pare. Sou un dels pilars fonamentals de la meva vida, juntament amb el meu home i el meu germà. Diuen que la parella es tria i la família no, doncs a mi em va tocar la loteria; bé...menys quan tú "m'acribilles" a petons, el pare diu reiteradament "no ho entenc, explicam-ho..." i en Quim fa les seves disertacions sobre la vida i no em truca mai (je, je, je...és broma). A més tinc la sort de tenir un parella que m'estima i m'estimo molt. És el meu millor amic i el meu company i .... EM PORTA A PARÍS!!!!!!!!!!!!(Serà una indirecta????????) Mai us podré agrair a tú i al pare el que heu fet, el que esteu fent i el que fareu per nosaltres. Us estimo com no us podeu imaginar. Moltes gràcies per tot. Mireia

Ximo ha dit...

Mireia, t'he dedicat els millors anys de la meva vida i he fet de tu tota una personeta. Tantes hores sense dormir, tants sermons de germà gran, tants bons consells... Sembla que hauran valgut la pena i tot. I ets tu qui no em truca, carall!

Andrea. ha dit...

Per molts anys Mireia!!!
Ai ai ai aquestes dissertacions de'n Quim (jejeje).