Acabo de rebre una trucada que m’ha posat de molt bon humor.
Una bona noticia que en el meu cas te nom i cognoms peró que qualsevol de vosaltres, segur hi trobarà una cara concreta per posar-hi, o un nom d’un conegut o d’un familiar, ves a saber.
El cas es que la persona que m’ha telefonat te un amic que jo també conec i que aprecio molt.
Aquest podríem dir “amic comú”, ha estat dos anys amb una forta depressió, perquè la seva dona va decidir que volia viure la vida sense obligacions ni maritals ni maternals, que veia escapar-se la joventut i amb el corresponent “ahí te quedas”, va agafar les maletes i va marxar de casa……evidentment, no es ni la primera ni la última que pren una decisió com aquesta peró no deixa de ser un a patacada molt dolorosa i més quan hi ha fills que ho pateixen.
Bé, deixeu-me que em desempallegui de la senyora Francis i vagi directament al grà.
En…..ha presentat la seva nova companya a els amics mes íntims aquest cap de setmana.
Els fills, ja fa uns mesos que saben de la nova relació del seu pare i estan absolutament feliços de veure’l a ell també feliç i enamorat per fi, després de tant patiment.
Els amics, em diuen que es una persona maquíssima, “una passada” (textualment).
Que es veuen molt enamorats i …….
S’haurà acabat el malson d’aquesta família i podran començar de nou?.
Espero i desitjo fermament que sí, perquè el nostre amic i els seus fills, també son “una passada”.
Molta sort. Us la mereixeu!.
Tot en la vida es com un cicle que es repeteix i es repeteix.
Les alegries deixen pas a les tristeses….tornen les alegries….tornen els problemes….som feliços…..som desgraciats….peró:
SEMPRE, SEMPRE, hi ha una llum al final del túnel.
Si mes no, axó desitgem.
Que desprès de la pluja, torni a sortir el sol!!.
Una bona noticia que en el meu cas te nom i cognoms peró que qualsevol de vosaltres, segur hi trobarà una cara concreta per posar-hi, o un nom d’un conegut o d’un familiar, ves a saber.
El cas es que la persona que m’ha telefonat te un amic que jo també conec i que aprecio molt.
Aquest podríem dir “amic comú”, ha estat dos anys amb una forta depressió, perquè la seva dona va decidir que volia viure la vida sense obligacions ni maritals ni maternals, que veia escapar-se la joventut i amb el corresponent “ahí te quedas”, va agafar les maletes i va marxar de casa……evidentment, no es ni la primera ni la última que pren una decisió com aquesta peró no deixa de ser un a patacada molt dolorosa i més quan hi ha fills que ho pateixen.
Bé, deixeu-me que em desempallegui de la senyora Francis i vagi directament al grà.
En…..ha presentat la seva nova companya a els amics mes íntims aquest cap de setmana.
Els fills, ja fa uns mesos que saben de la nova relació del seu pare i estan absolutament feliços de veure’l a ell també feliç i enamorat per fi, després de tant patiment.
Els amics, em diuen que es una persona maquíssima, “una passada” (textualment).
Que es veuen molt enamorats i …….
S’haurà acabat el malson d’aquesta família i podran començar de nou?.
Espero i desitjo fermament que sí, perquè el nostre amic i els seus fills, també son “una passada”.
Molta sort. Us la mereixeu!.
Tot en la vida es com un cicle que es repeteix i es repeteix.
Les alegries deixen pas a les tristeses….tornen les alegries….tornen els problemes….som feliços…..som desgraciats….peró:
SEMPRE, SEMPRE, hi ha una llum al final del túnel.
Si mes no, axó desitgem.
Que desprès de la pluja, torni a sortir el sol!!.
1 comentari:
Una fotografia preciosa i molt adient. Diuen que sense infeliçitat no hi ha felicitat.
En... li desitjo el millor!! qui ansia tornar a sentir-se viu ho torna a ser.
Et recomano un llibre "El Mòn Groc" - Albert Espinosa - Si creus en els somnis, es faran realitat. Ptonets. Esther.
Publica un comentari a l'entrada