diumenge, 23 de novembre del 2008

Estimats Reis Mags d'Orient.....


La primera carta als Reis Mags d’Orient de la nostre primera neta.
La primera joguina que portaran ses Majestats.
Una cuineta de la Hello Kitty de color rosa (la de la foto).
Una joguina de nena?.
No ho se segur. Pot ser que en Ferrà Adrià ja de petit jugues a les cuinetes.
Jo , les meves dues germanes, i un veí nostre de la mateixa edat, jugàvem a “fer dinars” amb una meravellosa cuina de fusta amb cassoles i pots petitons que eren una copia exacta dels de les nostres mares peró en miniatura.
I (ara veig que avançades varem ser) tant cuinàvem les nenes com el nostre amiguet.
Teníem verdures, peixos, carns i embotits de plàstics de colors per posar a la cassola i de la cassola al plat.
El que mes ens agradava, però, era que les mares ens deixessin macarrons, mongetes, cigrons, llenties i trocets de formatge etc. tot “de veritat”, perquè així, el joc es feia molt mes divertit i ens sentíem mes importants de cuinar com ho feien les mares.
Es un dels joguets que vaig tenir de nena que hem porta mes bons records. Aquesta cuineta i una escola també de fusta amb unes nines diminutes vestides d’uniforme, la mestra (una monja amb el seu hàbit i tot), pupitres, pissarra etc.
Les nenes, tenien totes la mateixa cara i portaven un llacet al cap idèntic totes. Les galtes calorejades de rosa i amb les cametes i els bracets articulats per poder-les asseure als seus respectius pupitres.
Tant de bo s’haguessin conservat aquets joguets.
Que se’n devia fer?.
Ves a saber quin va ser el seu final….el que si es ben cert, es que mentre varen estar amb nosaltres ens varen fer molt i molt feliços i varem passar estones màgiques en la seva companyia.
I no tenien piles ni bateries!!.
No “anaven sols”.!!.
Eren…..fantàsticament creatius.
La meva particular carta als Reis d’Orient:
Recuperar una mica l’esperit de les joguines en les que els verdaders protagonistes, siguin els nens!!!.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Quins records eh!! Jo una de les joguines que recordo amb més estimació va ser un supermercat amb la meva màquina enregistradora i tots els articles per vendre i la meva "Granja dels pin i pon". Quin disgust quan es va trencar!!!
Ara es demanen wiis i nintendos. (Ostres he semblat una iaia!!)

Arda ha dit...

De iaia res de res (tot arrivarà).
De moment.....una mama si que ho sembles!.