Com que plou i plou i plou tot el sant dia, m’he dedicat a repassar fotografies familiars de les moltes que tinc escanejades .
He fet una altre “troballa” una vegada mes. Un dels animals que la meva mare recollia, cuidava i deixava en llibertat, una vegada els havia ajudat a guarir-se de les ferides, a refer-se del fred o ves a saber de quines penúries que els havien portat a buscar aixopluc al pati de casa.
Com que vivíem a les afores del poble i a tocar del bosc, no era estrany que de tant en tant, algun dels nostres petits veïns, s’acostés buscant ajuda.
He arribat a pensar que alguna cosa els dirigia cap a la mama.
Es curiós, peró no recordo cap d’aquestes bestioles que no es deixes agafar per ella sense provar de mossegar-la , esgarrapar-la o clavar-li el bec.
Estic convençuda que tenía un do especial .
I els animals sabien que no els faría cap mal.
Penjo aquesta fotografia d’un esparver que va estar un temps amb nosaltres. Just el necessari per refer-se i poder tornar al bosc.
El meu germà Esteve, l’aguanta mentre el pare fa la foto.
L’Esteve també ha heretat aquest incondicional amor per els animals.
Una fantàstica herència segons el meu parer.
Una abraçada mare…..siguis on siguis!.
He fet una altre “troballa” una vegada mes. Un dels animals que la meva mare recollia, cuidava i deixava en llibertat, una vegada els havia ajudat a guarir-se de les ferides, a refer-se del fred o ves a saber de quines penúries que els havien portat a buscar aixopluc al pati de casa.
Com que vivíem a les afores del poble i a tocar del bosc, no era estrany que de tant en tant, algun dels nostres petits veïns, s’acostés buscant ajuda.
He arribat a pensar que alguna cosa els dirigia cap a la mama.
Es curiós, peró no recordo cap d’aquestes bestioles que no es deixes agafar per ella sense provar de mossegar-la , esgarrapar-la o clavar-li el bec.
Estic convençuda que tenía un do especial .
I els animals sabien que no els faría cap mal.
Penjo aquesta fotografia d’un esparver que va estar un temps amb nosaltres. Just el necessari per refer-se i poder tornar al bosc.
El meu germà Esteve, l’aguanta mentre el pare fa la foto.
L’Esteve també ha heretat aquest incondicional amor per els animals.
Una fantàstica herència segons el meu parer.
Una abraçada mare…..siguis on siguis!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada