diumenge, 12 d’abril del 2009

Pluja


Em ve a la memòria una cançó que sentia fa uns anys endarrere. No la se tota, no se qui la cantava ni de qui era, però aquests dies i d'una manera recurrent, una petita estrofa em ve una vagada i una altre a la memòria. Perquè serà?.
El petit tros de cançó que recordo diu:

Plou, plora el cel llàgrimes celestials.

Que trist que està el cel aquests dies!. No deixa de ploure. Malgrat que els pobres mortals estem de mini vacances de Setmana Santa i tenim ganes de sol. Malgrat que ja sabem que la Primavera te aquestes coses, ens volíem estalviar tanta mullena.

Avui he sentit cantar les Caramelles al meu poble. A pesar de la persistent pluja i el temps desavinent, cal no perdre una tradició tant nostre. I no, no la perdrem. Encara que el cel s'entesti a plorar i plorar.

1 comentari:

Enistic ha dit...

Me alegro de que disfrutes de la Semana Santa a pesar de que evoques estrofas como esas. Me cuesta un poco seguirte en catalán, pero me gusta hacer el esfuerzo de desentrañar tus palabras, sentidas, sinceras y llenas de emoción. Quiero enviarte un saco enorme lleno de besos y abrazos para que los administres como quieras, todos de golpe o dosificándolos como mejor te parezca. A pesar de las adversidades debemos mantenernos fuertes y confiados en que mañana será mejor que hoy. Gracias Arda, gracias por todo, no te imaginas lo que tus palabras me llenan.