divendres, 12 de març del 2010

MARE EXPLICA'M


No sóc l'Arda. Sóc la seva filla però li he demanat permís per robar-li una petita part del seu mon personal, perquè vull compartir amb vosaltres la meva sort i el meu orgull.
Sempre s'ha dit que la família no es tria i et toca la que et toca. A mi m'ha tocat la loteria dos cops a la vida (no tothom ho pot dir això eh?).
Primer amb els pares i el meu germà. Per mi han sigut els meus puntals sempre i el mirall en el qual m'intento reflexar moltes vegades.
Després amb el marit i la filla que tinc.
Fa poc temps la meva mare m'ha fet el millor regal del mon. Un llibre que es titula: "Mare explica'm". És com una espècie de diari que recull tota la seva infantesa, adolescència, primers amors, feines, pares, amics...També hi ha una part, on explica com era jo de petita, d'adolescent, els sentiments que li despertava el fet de ser mare. Tot això acompanyat de fotos de totes les èpoques viscudes per ella. He pogut descobrir una part dels meus pares que m'era desconeguda, que encara fa que mels estimi més (si és possible)i que m'ajudarà en el meu nou paper de mare.
Aquest tresor el guardaré tota la vida i, si puc, en faré un per la meva filla.
Sempre he cregut que les millors coses del mon no es poden comprar amb diners i aquest és el més clar exemple. L'amor incondicional que he tingut a casa, no ho canvio per res.
La gent que llegiu aquest blog i coneixeu una mica a l'Arda, sabeu del que us parlo, però tot i així us quedeu curts si intenteu imaginar-vos la sort que he tingut amb la meva mare.
Gràcies per deixar-me compartir això amb vosaltres.

6 comentaris:

Carlos l'Humil ha dit...

Josep: la reva dona m'ha fet plorar.
Em faig gran ( ens fem grans ) i la llàgrima es fàcil. Veniu un dia, siusplau:valdra la pena.

Garbí24 ha dit...

Crec que ells també han tingut sort amb tú i aquest post es una de les proves.
Saber i voler, expressar els sentiments es una de les coses que més s'han de fer en aquesta vida, guarda el tresor que t'ha regalat i fes que passi de generació en generació.
Felicitats a tota la família

Andrea. ha dit...

Mireia,
quin text més bonic, emociona!!!
Una abraçada des de Cambrils!!!

Arda ha dit...

No es pot deixar remenar les màquines a la canalla!. Llavors passa el que passa.....
Deixant les bromes a part.
Mireia; filla estimada. Ara que tu també ets mare saps el que representa un fill. De vegades s'estimen tant que fins i tot fa mal.
Estic molt orgullosa de tu, molt. Tens tantes bones qualitats!. I la teva petita, "apunta maneres" com se sol dir. Tant de bo s'et assembli!.
Saps com m'estimava jo la meva mare i tan sols tinc una queixa d'ella. Que fos tant reservada i evites parlar dels seus sentiments. Ens varem perdre tantes coses l'una de l'altre!. Sort que va deixar-nos un munt de poemes que només varem conèixer després de la seva mort i que son un petit i valuós retrat de la seva ànima.
Tu i jo, ens diem tantes vegades que ens estimem!. I el teu germà, i el teu pare.
Ostres!. fins i tot a les gosses els diem que les estimem....
Som una família molt "ensucrada", je,je.
No volem canviar oi que no?.
T'estimo.
No saps com t'estimo!.

Lluna ha dit...

Fa poc que conec a l'Arda i de rebot a tots vosaltres i crec que ha estat un regal, d'aquells que no tenen un gran llaç però que guarden un tresor preciòs!

Solsolet ha dit...

Ostres, encara tinc els ulls plorosos de l'emoció. Felicitats a la mare per fer-ne una persona d'aquella criatura i a la filla per ¨ser el relfex de se mare.
Enveja sana... i que dir del regal? uf!! deu ser maravellós amb fotografies,...
Arda jo de gran vull ser com tu i tindre una familia "ensucrada" com la teva.
Petons x tots i totes.