ABDOMINALS

El cap de setmana al càmping, sol ser una festa. Sobretot si hi ha l'Ignasi. Es una d'aquestes persones que et fa riure sense voler, o que sense voler, fa riure.

Nosaltres anem sempre "per lliure" amb l'autocaravana, però de tant en tant, ens agrada visitar els amics campistes i passar un parell de dies amb ells.

Dissabte ens varem retrobar per primer cop aquesta temporada i inevitablement, va sortir el tema de lo be que ens ha provat l'hivern.....

Com sempre hi ha qui està en plena "operació biquini", qui es mentè mes o menys dintre del seu pes i qui ha guanyat uns quilos de mes.

I vinga parlar de l'edat, del molt que costa perdre uns miserables grams, de que s'han de fer molts sacrificis i t'has d'estar de moltes coses que t'agraden si vols conservar la línia, etc. etc.

L'Ignasi, anava escoltant la seva dona, la seva cunyada, les seves amigues i veïnes del càmping, sense perdre's ni una coma de la conversa i amb cara d'estar-so passant la mar de be. Ell, que llueix amb orgull, una generosa "tripa cervecera".

I com que algú menciona el seu estomac prominent, ell, es posa seriós de cop i diu molt convençut:

.-Ai coi de dones!. Esteu entusiasmades amb els que porten la "rajola de xocolata" a l'estomac i a mi, em critiqueu perquè hi guardo la "capsa dels bombons"!!.

Rialla general i fi de la tediosa conversa. Be per l'Ignasi!.

Estiguem mes prims o mes grassos quan arribi l'estiu; L'important es, que arribi!.