El meu marit i l'aspiradora......un "amor" impossible.

El meu estimat marit, va tenir la sort de poder-se pre-jubilar als cinquanta set anys, el Febrer de l'any passat.

O sigui:

Fa uns mica mes d'un any, que l'aspiradora i jo, el perseguim, l'assetgem, l'hem arribat a "acorralar" literalment, jo l'hi he demanat per activa i per passiva que col·laborés amb mi, en aquesta tasca quotidiana.

.-La feina de casa s'ha de compartir (li dic absolutament convençuda de que les coses han de fer-se conjuntament).

I finalment....HO HA ENTÈS !!. No m'ho puc creure!. Ha costat tot un any però finalment està disposat a col.laborar.

Trec l'aspiradora de l'armari...... ei, on va?...s'escaqueja una altre vegada?....no,no. Diu que ja torna de seguida....esperem que sigui veritat i compleixi el que ha promès.

Tarda tan sols deu minuts!.

Ve eufòric i feliç i em fa saber que "m'ha comprat" un regal. El tindré dilluns a la tarda.

.-Estàs contenta?, em diu.

.-Si, molt, (contesto no massa convençuda de que el regal sigui només per mi).

Miro la meva estimada aspiradora. Penso en els anys i anys que fa que nosaltres dues si que hem col.laborat a tenir la casa el mes neta possible, m'emociono, deixo caure un llagrimeig (sobre l'aspiradora, es clar), i l'hi faig saber que ella, també te dret a la prejubilació....

Em sembla que m'ha somrigut.....imaginacions meves, es clar!.