dissabte, 24 d’abril del 2010
El meu marit i l'aspiradora......un "amor" impossible.
El meu estimat marit, va tenir la sort de poder-se pre-jubilar als cinquanta set anys, el Febrer de l'any passat.
O sigui:
Fa uns mica mes d'un any, que l'aspiradora i jo, el perseguim, l'assetgem, l'hem arribat a "acorralar" literalment, jo l'hi he demanat per activa i per passiva que col·laborés amb mi, en aquesta tasca quotidiana.
.-La feina de casa s'ha de compartir (li dic absolutament convençuda de que les coses han de fer-se conjuntament).
I finalment....HO HA ENTÈS !!. No m'ho puc creure!. Ha costat tot un any però finalment està disposat a col.laborar.
Trec l'aspiradora de l'armari...... ei, on va?...s'escaqueja una altre vegada?....no,no. Diu que ja torna de seguida....esperem que sigui veritat i compleixi el que ha promès.
Tarda tan sols deu minuts!.
Ve eufòric i feliç i em fa saber que "m'ha comprat" un regal. El tindré dilluns a la tarda.
.-Estàs contenta?, em diu.
.-Si, molt, (contesto no massa convençuda de que el regal sigui només per mi).
Miro la meva estimada aspiradora. Penso en els anys i anys que fa que nosaltres dues si que hem col.laborat a tenir la casa el mes neta possible, m'emociono, deixo caure un llagrimeig (sobre l'aspiradora, es clar), i l'hi faig saber que ella, també te dret a la prejubilació....
Em sembla que m'ha somrigut.....imaginacions meves, es clar!.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hahaha! Ja ens explicaras com va...
els homes se les pensen totes, netejar per ells és com per nosaltres arreglar un transistor vell, estem convençudes que no cal i no serveix per res!
no sap res el teu home......quin crack....ja explicaras com et va, potser faig el mateix
molta sort! jejeje
veus jo no tic aquests problemes ;)
Si necessites algú que vulgui adoptar la teva vella aspiradora, pensa en mi.
I sóc un home!... crec.
Publica un comentari a l'entrada