Es mouen en estol.
S'assemblen en el vestir, en el caminar, en el parlar..... son "clons" els uns dels altres.
Han desat els esquis i es preparen per treure les nàutiques, els jerseis del cocodril, del cavallet, de la corona de llor....
Emigren de la muntanya al mar i del mar a la muntanya en els seus esportius, en els seus tot-terrenys, darrera de les ulleres de sol de marca (les ulleres).
No m'agraden. No m'agraden gens. Jo que soc (perdoneu l'immodestia), una persona tolerant, no els suporto!.
I menys, quan els sento parlar en castellà, a ells, que han nascut, crescut (es un dir), i viuen a Catalunya.
Detesto a qui es creu per sobre dels demès, detesto a qui fa ostentació de poder econòmic, detesto la prepotència i detesto a qui no s'estima la terra que l'ha vist néixer.
O sea.......sabes?....
1 comentari:
I molts d'aquests no tenen on caure morts...tot el que tenen es el que porten a sobre....tan guanyat tant gastat. A mi em fan pena, qui realment te diners no els ensenya d'aquesta manera
Publica un comentari a l'entrada