Venècia

Aquest es el primer quadre a l'oli que vaig pintar: Venècia.
Aquesta ciutat em va enamorar. Des del primer moment. Varem anar-hi per celebrar els 25 anys de casats.
Era a primers de setembre del 2000. Tot son bons records. La ciutat estava neta, els canals també, feia una temperatura molt agradable i varem poder gaudir de l'espectacle de les góndoles antigues amb la "Regatta Stórica" que es celebra cada any el dia 8.
Un viatge preciós.
I es clar, tocava pintar el Gran Canal i l'església de Nostra Senyora de la Salutte.
Així a part de les fotografies, ens queda quelcom mes personal com a record del viatge de les nostres "bodes d'argent".

Feliç aniversari filla !.

Avui es l'aniversari de la meva filla. Me la miro amb la seva petita als braços i no m'ho puc creure.
Si tan sols fa dos dies (exactament 31 anys), ella era així de menuda. I ara es mare i la seva filleta la recorda molt.
M'he fet un tip de fer fotos, millor dit, em faig un tip de fer fotos de les meves netes, dels meus fills....de tot i tots els que s'hem posen al davant. Aviso: Soc una "fotoadicte" i el que avisa no és traïdor. Qualsevol que sigui al·lèrgic a la càmera fotogràfica, si em veu apropar-me ja es pot amagar ràpidament.
I es que per mi, es un dels millors records, la fotografia.
I avui he repassat els àlbums familiars i m'ho he passat molt be veient i recordant.
Ho faig sovint.
I es molt curiós, tot i sabent de memòria cada una de les imatges (les he mirat dotzenes de vegades), sempre descobreixo quelcom de nou.
I em fan feliç!.

Pluja

Em ve a la memòria una cançó que sentia fa uns anys endarrere. No la se tota, no se qui la cantava ni de qui era, però aquests dies i d'una manera recurrent, una petita estrofa em ve una vagada i una altre a la memòria. Perquè serà?.
El petit tros de cançó que recordo diu:

Plou, plora el cel llàgrimes celestials.

Que trist que està el cel aquests dies!. No deixa de ploure. Malgrat que els pobres mortals estem de mini vacances de Setmana Santa i tenim ganes de sol. Malgrat que ja sabem que la Primavera te aquestes coses, ens volíem estalviar tanta mullena.

Avui he sentit cantar les Caramelles al meu poble. A pesar de la persistent pluja i el temps desavinent, cal no perdre una tradició tant nostre. I no, no la perdrem. Encara que el cel s'entesti a plorar i plorar.

l'estupidessa d'en Berlusconi

Cap país es mereix un personatge com aquest com a principal mandatari.
Se suposa que hauria de ser una persona altament qualificada, amb una formació sòlida, amb una humanitat i sentit del deure envers els seus compatriotes mes sòlid encara.
Peró no es així. Dissortadament no es aquesta la realitat.
El senyor Berlusconi (senyor es un dir), els diu al les pobres persones que han patit una tragèdia que no oblidaran mai, que s'imaginin que estan de camping!.
I jo em permeto esmenar-li la plana al primer mandatari italià.
Sap que vol dir estar en un camping senyor meu?. Jo que he sigut junt amb la meva família, usuària d'aquests espais de convivència, companyonia i camaraderia que vostè desconeix, l'in farè cinc céntims:
Estar de camping vol dir:
Viure i gaudir de l'aire lliure, d'una sensació plena de llibertad. Vol dir, conviure amb altres persones amb absolut respecte mútu (salvant algunes excepcions). Vol dir vida sana, esports, excursions, platja o montanya. Vol dir jocs, bon humor, rialles, ambient distés i dies feliços.
L'hi sembla que aixó s'assembla ni de lluny amb el que estàn vivint els disortats compatriotes seus?.
Senyor Berlusconi:
Potser convindría que per una temporada deixes els hotels de cinc estrelles i es donés un bany de realitat. Veuría el mon des d'una altre perspectiva l'hi ho asseguro.
Ah!. No cal que s'en vagi de camping. Hem temo que no es l'ambient en el que vosté se sentiría mes a gust....i nosaltres tampoc volem aquesta mena de persones compartint dies de lleure i relax.
Vosté que te tant poder....creu que sería possible fer.se amb una "sobredosi" d'humanitat?.
No es cara, no pateixi.

dones escriptores

Estic acabant una col·lecció que vaig començar fa uns mesos. No soc gaire amant de les coses "per entregues" però aquesta em va interessar particularment i no em penedeixo d'haver.la començat i la vull acabar. Ja falta molt poc.
Es tracta de 37 volums, de literatura escrita per dones i prologada per altres dones (totes escriptores consagrades, es clar) .
I perquè aquesta col.lecció i no qualsevol altre?.
Perquè no comprar els llibres que m'interessin fent jo mateixa la selecció segons els meus gustos?.
Doncs, perquè aquesta concretament, inclou una serie d'escriptores que m'agraden i m'interessen, d'altres que no conec i espero anar descobrint, i perquè es literatura feta per dones i prologada per dones.
No vull menysprear els escriptors masculins, de cap manera!. Ni ha molts que m'agraden, m'interessen, m'emocionen, em meravellen, m'atrauen i em subjuguen.
Els meus llibres preferits, han estat escrits per homes.
Peró....ara em ve de gust una "sobredosi" de sentiments eminentment femenins.
Perquè una dona te una perspectiva diferent a l'hora de veure el mon.
Perquè els seus sentiments, s'acosten mes als meus.
Perquè conec les seves inquietuds, les seves pors, els seus amors i desamors.
Perquè m'emociona veure la vida a traves dels seus ulls, mes semblants als meus ulls.
Deu ser el tant anomenat "etern femení"?. Segurament.
En deixo un petit extracte a tall d'exemple:
Aquestes son algunes de les dones escriptores que ara mateix tenen un lloc preeminent en les lleixes de la biblioteca de casa meva.

JANE AUSTEN prologada per ROSA REGÀS
FRANÇOISE SAGAN " SOLEDAD PUERTOLAS
ELIZABETH GARKELL " ANA BECCIU
ANA MARÍA MATUTE " CARME RIERA
AGATHA CHRISTIE " CLARA USÓN
CARMEN LAFORET " NURIA AMAT
VIRGINIA WOOLF " MARTA PESSARRODONA
PEARL S. BUCK " MARUJA TORRES
CHARLOTTE BRONTË " NORA CATELLI

I axi fins a 37 dones, escriptores i .......dones. Llegint els prólegs i les biografíes, es constata que no els ha sigut fàcil el reconeixament a la seva feina.
I son unes excel'lents escriptores.
Per aixó les vull llegir ( o rellegir, en alguns casos).
Tinc per endevant tot un univers per gaudir!.

matrimoni feliç

Qui diu que el matrimoni es el final de l'amor?.
Jo ho nego categòricament.
I si no, vegeu quin matrimoni mes feliç!.
Serrat-Sabina .... o Sabina-Serrat.
Un bon casament de dues àguiles imperials.
Una unió perfecte i perpètua.
I amb ells he volat alt, molt alt, fins als cims de l'amor a la música i a la poesia. De denúncia, d'esgarrada, de barri baix, de baixes passions i d'amors absoluts, de fina ironia, de versos robats i de versos prestats.
Gràcies mestres!.

Cuina casolana

Avui després de fer un munt de kilòmetres de bon matí, (Andorra, el Vilar d'Urtx, Berga....) volíem ser a casa a l'hora de dinar per allò de menjar be i barat.
Peró estàvem cansats de tant cotxe, amb ganes d'estirar les cames i amb gana de posar-nos alguna cosa a l'estómac.
I ens hem proposat fer un dinar econòmic, per sortir del pas vaja. Qualsevol cosa ens anava be.
Hem parat a Bagà.
A l'atzar.
Hem vist un bar i com que plovia a bots i barrals i estava pràcticament davant d'on havíem aparcat, no ens ho hem pensat dues vegades i tampoc teníem massa on triar.
Tenien menú.
Tres primers, tres segons i....uns sis o set postres diferents.
Senzill i net, inclosos els lavabos (cosa d'agrair i dissortadament no gaire freqüent).
I el dinar?.
Fantàstic!. I per 7,-euros!.
Aquella cuina de les nostres avies. Sana, abundant i ben elaborada.
Un pa dels d'abans. Un vi negre de la casa (amb ampolla de vidre i tap de gasosa) amb un punt dolç molt llaminer.
Tomàquet amb gust de tomàquet (no es un acudit, no us ho penseu).
Mongetes del ganxet amb cloïsses.
I....be, no us vull fer venir salivera enumerant els plats, però estava ple de gom a gom i ens ha semblat que tenien una clientela assídua.
Hem dinat com uns reis!. I per catorze euros!!.
No hem busqueu mai al Bulli.....no hi seré.