ESPRIU

........

Peró no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car soc també molt covard i salvatge

i estimo a mes amb un desesperat dolor

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria......

El meu marit i l'aspiradora......un "amor" impossible.

El meu estimat marit, va tenir la sort de poder-se pre-jubilar als cinquanta set anys, el Febrer de l'any passat.

O sigui:

Fa uns mica mes d'un any, que l'aspiradora i jo, el perseguim, l'assetgem, l'hem arribat a "acorralar" literalment, jo l'hi he demanat per activa i per passiva que col·laborés amb mi, en aquesta tasca quotidiana.

.-La feina de casa s'ha de compartir (li dic absolutament convençuda de que les coses han de fer-se conjuntament).

I finalment....HO HA ENTÈS !!. No m'ho puc creure!. Ha costat tot un any però finalment està disposat a col.laborar.

Trec l'aspiradora de l'armari...... ei, on va?...s'escaqueja una altre vegada?....no,no. Diu que ja torna de seguida....esperem que sigui veritat i compleixi el que ha promès.

Tarda tan sols deu minuts!.

Ve eufòric i feliç i em fa saber que "m'ha comprat" un regal. El tindré dilluns a la tarda.

.-Estàs contenta?, em diu.

.-Si, molt, (contesto no massa convençuda de que el regal sigui només per mi).

Miro la meva estimada aspiradora. Penso en els anys i anys que fa que nosaltres dues si que hem col.laborat a tenir la casa el mes neta possible, m'emociono, deixo caure un llagrimeig (sobre l'aspiradora, es clar), i l'hi faig saber que ella, també te dret a la prejubilació....

Em sembla que m'ha somrigut.....imaginacions meves, es clar!.

Llibres i roses - Sant Jordi

El meu llibreter "de sempre", es diu Jordi. La llibreria es a la Plaça Major de Vic, un lloc preciós amb l'encant especial que tenen tants racons de Catalunya.

I cada any, quan s'acosta la diada de sant Jordi, vaig a veure que em recomana. De fet, el vaig a veure sovint, xafardejo, pregunto, m'informa i parlem de llibres.

M'agrada acostar-me de tant en tant i solo comprar el llibre que ell em recomana. Perquè?: Doncs, perquè fins ara, mai m'ha decebut ans al contrari, he descobert gràcies al seu coneixement literari, llibres magnífics, autors que m'eren desconeguts i dels que ara en tinc mes d'una de les seves obres.

Aquest any he regalat "El mejor amigo del oso" (no està editat en català) de Arto Paasilinna. Me'l va recomanar la meva amiga Lina que es una lectora empedreïda i els seus consells paga la pena tenir-los en compte.

A mi m'han regalat (jo no em conformo nomes amb la rosa, je,je) "El que el dia deu a la nit" de Yasmina Khadra, pseudònim de Mohamed Moulessehoul, ex comandant de l'exèrcit algerià i actual director del Centre Cultural algerià a França.

Es un dels llibres recomanats per en Jordi. M'agradaria que el poguéssiu sentir parlar de llibres. El seu entusiasme es encomanadís. Coneix i estima la seva feina i es, sens dubte, un enamorat de la lectura.

Vull felicitar a tots els Jordis i Jordinas i de manera molt especial a en Jordi de la llibreria de la Plaça Major de Vic.

També una felicitació a tots els catalans i catalanes en el dia del nostre Patró i a tots els lectors i lectores, amants de la bona literatura.

Bona jornada del "llibre i la rosa" a tots!.

ABDOMINALS

El cap de setmana al càmping, sol ser una festa. Sobretot si hi ha l'Ignasi. Es una d'aquestes persones que et fa riure sense voler, o que sense voler, fa riure.

Nosaltres anem sempre "per lliure" amb l'autocaravana, però de tant en tant, ens agrada visitar els amics campistes i passar un parell de dies amb ells.

Dissabte ens varem retrobar per primer cop aquesta temporada i inevitablement, va sortir el tema de lo be que ens ha provat l'hivern.....

Com sempre hi ha qui està en plena "operació biquini", qui es mentè mes o menys dintre del seu pes i qui ha guanyat uns quilos de mes.

I vinga parlar de l'edat, del molt que costa perdre uns miserables grams, de que s'han de fer molts sacrificis i t'has d'estar de moltes coses que t'agraden si vols conservar la línia, etc. etc.

L'Ignasi, anava escoltant la seva dona, la seva cunyada, les seves amigues i veïnes del càmping, sense perdre's ni una coma de la conversa i amb cara d'estar-so passant la mar de be. Ell, que llueix amb orgull, una generosa "tripa cervecera".

I com que algú menciona el seu estomac prominent, ell, es posa seriós de cop i diu molt convençut:

.-Ai coi de dones!. Esteu entusiasmades amb els que porten la "rajola de xocolata" a l'estomac i a mi, em critiqueu perquè hi guardo la "capsa dels bombons"!!.

Rialla general i fi de la tediosa conversa. Be per l'Ignasi!.

Estiguem mes prims o mes grassos quan arribi l'estiu; L'important es, que arribi!.

Curset de cuina amb Thermomix

Aquesta màquina i jo, estem entrant en una relació de ple enamorament (jo estic enamorada de la màquina; ella de mi....no ho puc saber).

La Maria, la meva "assessora" i amiga, n'està molt orgullosa de la meva creixent admiració i o dependència de la màquina que ho cuina TOT!.

A part del tortell de Reis que surt fantàstic, la coca de Sant Joan extraordinària, els canelons, les cremes, el caramel·litzat de pebrots amb formatge Philadelphia i un llarg etcètera, avui hem vist fer i hem tastat:

Crema de pebrots del "Piquillo"

Fideuà

Pollastre amb escabetx i tonyina amb escabetx.

Truita de patates.

Crema blanca amb taronja i maduixes.

Coca de forner.

I una sangria!.....hips!!...quina sangria.....que bona, hips!!.....molt, molt, hips, bona......HIPS !!!!!!

Voleu la recepta de la sangria?.

Demaneu-mela. Us la penjaré al blog, quan aquest coi d'ordinador s'estigui quiet!. Hips...

Il periccolo numero uno

M'agradava quan desprès d'un dur hivern, els senyors publicitaris del Corte Inglès, ens feien saber que ja era Primavera!.

Encara em va agradar mes, una temporada en que em podia mirar al mirall cada matí (de Primavera, es clar), i creure'm que era "La inspiración del Corte Inglés"!.

Peró.....em nego en rodó, a ser "Il periccolo numero uno"!.

Jo diria (i sense por a equivocar'me gaire), que moltes vegades, aquest perill número u, es.....

La Publicitat!!!.

UN HOME DE SENY

El meu estimat i admirat pare, sempre te tendència a catalogar les persones per les seves qualitats mes destacables.

Tinc l'orgull de dir, que poques, molt poques vegades, l'hem sentit criticar ningú. Jo penso que el que mes practica en la seva vida diària, el meu pare, es el respecte envers els altres.

Als seus envejables 84 anys, es un gran conversador, de ment clara , de bon criteri i capacitat d'anàlisi. Es un goig compartir una vetllada amb ell.

En la seva vida professional, que va durar fins els 75 anys, el meu pare va dirigir una empresa on hi va deixar tota una vida de treball, sacrifici, dedicació, responsabilitat, i un sens fi de preocupacions, maldecaps i angoixes.

En aquest camí, va tenir una companya i una còmplice immillorable; la meva mare.

Amb tot això, vull dir, que veig moltes similituds amb el "tarannà" del meu pare i el d'en Pep Guardiola. He escoltat les declaracions del "mister" novament (ja les vaig sentir ahir desprès del partit), i no se'm acut res mes que dir que es un HOME DE SENY !.

Com segur que diria el meu pare. Sense mes adjectius qualificatius.

ES UN HOME DE SENY...(com també ho es el meu pare).