Ja hi tornem a ser!.
Tornem a confondre els termes. Si el que fa la crónica o el reportatge, es un periodista ( un individu amb carrera universitària ), se l'hi suposa un rigor a l'hora de fer servir els adjectius calificatius.
Diumenge:
Cicuït de Catalunya ( Montmeló ). Els periodistes que cobríen el "pre", la carrera i el "post", s'anaven omplin la boca constantment, parlant de la "gente guapa" que hi havía en el circuït, els "box" i les zones vàries d'influencia del efluvis de la benzina que es cremava en nom de l'esport.
"Gente guapa" i "Vips".....les nenes dels paraigües, els rics, molt rics ( que si no, no comptan ), la noblesa i un llarg etc.
Doncs no.
A la vinya del Senyor, hi ha de tot i força. La gent guapa de veritat, està molt lluny dels quilos de cosmétics, del birsturì del cirurgià de moda i dels comptes corrents en paradisos fiscals varis.
Les persones importants , son importants per el que son, no per el que tenen.
Qué estaven retransmaten; una carrera de cotxes o una crónica social ?.
I per postres: El diumenge a la tarda, vaig a l'aeroport de Barcelona i unes noies, amb un estat de nerviosisme i excitació evidents, ( saltets, xiscles etc. ), esperaven que atarrés un avió procedent de París ( jo també n'esperava un amb la mateixa procedéncia ), que portava a una festa privada a la ciutat comptal, ni més ni menys que els fills de la Nati Abascal....es que son TAN guapos !!. Que jo sàpiga, només son aixó....guapos.
El meu avió, si que portava gent guapa!. Els meus Vip's particulars.
La meva filla i el meu gendre.
Guapos de veritat !!.
3 comentaris:
Ser "guapo" no és res més que un clixé!!
La bellesa és molt relativa, però la que esmentes en el teu comentari, a més d'això és superficial en gran part.
Deixant de banda que la formula 1, no m'agrada gens, no li trobo la lògica a veure passar moltes vegades un cotxe a tota llet, que a la que et despistes ja l'has perdut.
Però a casa els hi agrada, i toca aguantar-la.
Tens raó, hi havia estones que semblava que estiguessin retransmetent la crònica rosa del moment.
Com si en aquesta vida tingués algun sentit perdre el temps guaitant què fan les persones que sols tenen moltes coses!. Jo, malauradament, no tinc prou temps per escoltar o llegir els que dieun coses sàvies i interessants!, per tant no perdré ni un segon amb aquestes aparadors buides de contingut.
Publica un comentari a l'entrada