No em puc estar de penjar aquesta fotografia en el bloc.La Lluna, de petita, tenia una veritable obsessió per les sabates.
Les seves no (massa petites), les dels grans!.
Venia a casa i no t’avies d’amoïnar per res. Axó si, els armaris de les sabates, tancats amb pany i forrellat.
“Batetas”, “batetas”!!. Cridava i s’enfadava si no es podia posar els “sabatots” del pare, del tiet, del cosí….o sigui, preferentment sabates d’home.
I aquí la teniu, fa uns quanta anys (no massa), amb les sabates del tiet Josep.
Petita princesa que preferies sabatots negres a les sabatetes de cristall.
Un petó estimada Lluna.
4 comentaris:
Molt bé per la Lluna, per no deixar-se marcar, i triar ella les sabates que es volia posar, encara que li anessin tres cames grans...
I en Ximo????????? Samarreta de Nirvana??????????? Un dels grups per excelència de la meva adolescència...
hahahaha! soc la Lluna:) Tietaaa, m'ha fet moltissima gràcia aquest text, que sapigues que encara vaig agafant sabatas del meu pare i me les posu ! hahaha. Be, molts petonts. Espero tornar-te a veure aviaaaat! :)moltees gràcieees ;)
T'estimuu.
Publica un comentari a l'entrada