dimarts, 12 de maig del 2009

Un "mojito" a la teva memória Claudina.


Sentia nostàlgia de la seva estimada Cuba, molta nostàlgia.
Peró tenia les filles aquí, al Vell Continent. I la neta, i per tant, el cor!.
Peró l'ànima no.
L'ànima de la Claudina es va quedar a Cuba.
Amb l'escalfor del seu sol que tant enyorava.
La Claudina era una mulata amb la pell cremada i seca. Amb una mirada d'ulls entel.lats per unes incipients cataractes.
La Claudina buscava (i trobava) l'escalfor, el caliu de la gent.
I a les portes de l'estiu, ha volgut marxar.
Siguis on siguis Claudina, no tinguis cap dubte que recordarem per sempre la musicalitat de les teves paraules i aquella frase que repeties i que et feia ser tant tendra:
>Por favor: no me olviden.
I no.
No t'oblidarem Claudina. Sempre mes seràs la cubana que enyorava tant la calor del sol, que als hiverns (durs hiverns) de casa nostre, semblaves un ocell desvalgut, de pell fosca i arrugada però eres una ànima d'au tropical acolorida i cantaire.
Feliç vol Claudina.
Segur, ben segur, que hores d'ara, t'estàs apropant al sol.

3 comentaris:

Esteve Muntada Molas ha dit...

Jo no la conneixia, però de segur m'hagués agradat escoltar-la parlant de la seva terra. I hagués pogut sentir empatia al captar l'enyor.
Llàstima, sembla a ser que ja no serà possible.
Yo también brindo por tí con un mojito, Claudina.

Maria ha dit...

Gràcies Carme és un retrat molt bonic de la Claudina.
Brindo també per a tu Claudina.
No oblidaré mai el teu "Maria, mi amor"
Fins sempre

Mireia ha dit...

És una sort que en aquest mon hi hagi gent com tu que amb un simple escrit sàpiga fer emocionar i recordar a algú que ja no hi és. Gràcies a tu, la Claudina serà recordada per molta gent. Estic orgullosa de tu mare.