El poni

Aquest post va per la meva neta gran.
Està a punt de fer els dos anys i es un riure constant la convivència amb ella.
Te una retentiva formidable. es espavilada, desperta i riallera.
I els animals la tenen fascinada. Gossos, gats, ocells, insectes, peixos, tortugues, cavalls.....
Tota mena de fauna.
Prop de casa seva hi han unes quadres de cavalls i se senten els renills del matí al vespre. Quan els sent, ja crida: "callall" i imita els renills a la seva manera i mira cap al camí on solen passar, entusiasmada i expectant.
I aquests dies els hem pogut veure diverses vegades, amb els seus genets a sobre les selles i seguint l'un darrera l'altre amb un trot elegant.
Un dia a la tarda, varem sortir a passejar vora el mar.
De sobte, apareix un poni de color canyella, amb una menuda sobre el llom, molt a prop d'on érem nosaltres.
A la nostre neta, els ulls l'hi fan estrelletes.
Un "callall petit", crida entusiasmada i s'arrenca a córrer cap a ell.
El senyor que porta el petit poni de les regnes, convida la petita a acariciar la crinera del cavallet.
I ella, amb la seva maneta petita, acaricia el coll del cavall amb emoció i delicadesa. Ens mira de cua d'ull al seu avi i a mi i riu feliç.
El senyor es dirigeix a mi i em diu que si la nena vol pujar una estona.
-Xènia, vols pujar?- L'hi pregunto.
Siiiii....
Tant d'entusiasme es sospitós.
La pujo al llom del poni i ella continua rient......
El cavallet que fins aquell moment estava tant quiet que semblava de joguina, es posa a caminar!.
"Llalla"!....crida la meva neta.
_A coll, a coll!!.
L'agafo, l'amanyago, l'hi explico que el cavallet la volia portar a passeig....i ella m'agafa fort el coll i somriu.
-Vols tornar a pujar?- pregunto.
Nooooo.....
I es que penso que nosaltres veiem un cavall nan, ella però, segur que ha vist un cavall gran amb una alçada enorme!.
Qüestió de perspectiva.
Ni mes, ni menys!.