M'agradava quan desprès d'un dur hivern, els senyors publicitaris del Corte Inglès, ens feien saber que ja era Primavera!.
Encara em va agradar mes, una temporada en que em podia mirar al mirall cada matí (de Primavera, es clar), i creure'm que era "La inspiración del Corte Inglés"!.
Peró.....em nego en rodó, a ser "Il periccolo numero uno"!.
Jo diria (i sense por a equivocar'me gaire), que moltes vegades, aquest perill número u, es.....
La Publicitat!!!.
4 comentaris:
Nooooo!!! non era pas per res dolent, en realitat si jo portava una aixada,un rampí i una falç era per anar a ajudar al meu fill a l´hortet!!!
La Carme(aquella bessona meva) si que ho es de "periccolosa".Quan vol l´hi pot sortir una llengua bífida plena de verí però te una cosa molt bona.El llença a qui s´el mereix!
Lletjos els del Corte Inglés!
I no t'equivoques gents.....
Il periccolo público numero uno, qui sei?
!!!LA DONNA!!!,
deia la cançó italiana.
Carlos, Carlos....que perdrem les amistats eh?.
Una abraçada i fins aviat.
Garbi. Tu si que ens entens!. (a les dones).
Publica un comentari a l'entrada